Un nou estudi liderat pel grup d’investigació clínica en càncer SOLTI ha aportat proves sòlides que la selecció molecular pot permetre tractar el càncer de mama metastàtic HER2+ sense necessitat de recórrer a la quimioteràpia. Els resultats de l’assaig mostren que una estratègia lliure de quimioteràpia millora la supervivència global en pacients amb tumors HER2+/HR+ del subtipus luminal A i B.
L’estudi, que ha comptat amb 71 pacients, avalua la combinació de palbociclib i trastuzumab. Un anticòs dirigit contra la proteïna HER2, amb hormonoteràpia o sense. Les pacients incloses ja havien rebut entre dues i quatre línies prèvies de tractament estàndard.
Millors resultats en tumors luminals
Després de cinc anys de seguiment de mitjana, la supervivència global registrada en el conjunt de la població és de 29,8 mesos. Tanmateix, quan s’analitzen els subgrups intrínsecs, apareixen diferències clares. En pacients amb tumors luminals, la mitjana de supervivència s’eleva fins als 38 mesos, mentre que en els subtipus no luminals es redueix a 26,6.
A més, en aquest mateix subgrup luminal, la supervivència lliure de progressió arriba als 10,4 mesos, gairebé el triple que en el grup no luminal, amb 4,1 mesos. Aquest avantatge es tradueix en una reducció del risc de recaiguda del 50% en les pacients seleccionades molecularment.
Cap a un canvi de paradigma
Segons Eva Ciruelos, vicepresidenta de SOLTI i coinvestigadora principal de l’estudi, aquests resultats confirmen la importància d’identificar el subtipus tumoral per adaptar el tractament. “En alguns casos, és possible evitar la quimioteràpia sense comprometre l’eficàcia, i això suposa un gran avanç per a les pacients”, assenyala. L’estudi planteja un canvi conceptual rellevant. Tractar el càncer de mama no només en funció de l’expressió d’HER2 o de criteris clínics clàssics, sinó també a partir del comportament molecular del tumor.
Biologia i pronòstic
Més enllà de les dades clíniques, l’anàlisi d’expressió gènica feta en el marc de l’estudi ha identificat una correlació directa entre l’elevada expressió de gens luminals i un millor pronòstic. En canvi, la sobreexpressió de gens associats a proliferació, com MELK o ASPM, s’ha vinculat a una menor supervivència. També es van validar eines genòmiques addicionals, com el Chemo-Endocrine Score, que podrien permetre una selecció encara més precisa de pacients.
Perspectives de futur
Per a Tomás Pascual, president de SOLTI i primer autor de l’article, aquests resultats reforcen la necessitat d’incorporar els biomarcadors ja des de la fase de disseny dels assaigs clínics. A més, les conclusions de les cohorts A i B de Patricia han servit de base per al desenvolupament de la cohort C. Que ha comparat directament la combinació lliure de quimioteràpia amb el tractament estàndard escollit pel metge en pacients amb tumors luminals.
El bon rendiment d’aquesta cohort confirma la validesa de l’enfoc i obre la porta a noves línies de recerca on la biologia del tumor sigui la guia principal del tractament. En definitiva, l’estudi Patricia evidencia que la medicina personalitzada, basada en la selecció molecular, és clau per millorar la supervivència i reduir la toxicitat en el càncer de mama metastàtic HER2+. Tot marcant un pas important cap a teràpies més segures i eficaces.
