La ISGlobal ha alertat que la contaminació atmosfèrica a Europa està associada a 146.500 morts prematures anuals. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi pioner que analitza l’impacte de la combinació de múltiples contaminants. Tot en 31 països europeus i no només de manera aïllada.

El treball científic, publicat a la revista Nature Health, indica que l’exposició a curt termini a la contaminació pot desencadenar reaccions fisiològiques agudes, com inflamació sistèmica, desequilibris en el sistema nerviós autònom i un augment de la coagulació sanguínia. L’estudi ha comptat amb la col·laboració del Barcelona Supercomputing Center i s’ha basat en dades de prop de 89 milions de defuncions registrades entre 2003 i 2019.

Diferents contaminants de forma separada

Els investigadors han analitzat diferents contaminants de forma separada. Les partícules en suspensió PM2.5, relacionades principalment amb el trànsit rodat, s’associen a unes 79.000 morts anuals. El diòxid de nitrogen (NO2), emès sobretot pels tubs d’escapament dels vehicles, està vinculat a unes 69.000 defuncions. L’ozó (O3) es relaciona amb unes 31.000 morts, mentre que les partícules PM10 amb aproximadament 29.000.

Tot i això, els autors remarquen que aquests valors no es poden sumar directament, ja que els contaminants sovint es presenten de manera simultània i els seus efectes se superposen. Aquesta combinació de factors fa que l’impacte real sigui més complex del que indiquen les xifres individuals.

La identificació de diferències segons edat i sexe

Un dels aspectes destacats de l’estudi és la identificació de diferències segons edat i sexe. Els homes joves apareixen com a més vulnerables, possiblement per una major exposició o per una aparició més primerenca dels efectes. En canvi, a partir dels 85 anys, el patró varia i es modifica la resposta davant la contaminació.

El coordinador de l’estudi, l’investigador de l’ISGlobal Joan Ballester, ha destacat que aquestes dades ofereixen informació clau per protegir millor la població. Segons els autors, l’estudi aporta una visió més completa i realista dels riscos de la contaminació atmosfèrica a Europa i reforça la necessitat d’impulsar polítiques de salut pública més eficaces.