Totes les persones d’entre 50 i 69 anys estan convidades a participar cada dos anys al cribratge de càncer de còlon a Catalunya, però els que s’acaben fent la prova de sang oculta en femta no arriben a la meitat. Això significa que més d’un milió de persones en edats en què augmenta el risc de desenvolupar càncer de còlon no opten a aquest sistema de prevenció i detecció precoç. Són dades que l’Associació Contra el Càncer a Barcelona ha posat damunt la taula pel dia mundial de la malaltia, el 31 de març. Salut concreta que la participació va ser del 47% el 2023. El coordinador de la Unitat de cribratge de l’Hospital Clínic de Barcelona, el doctor Jaume Grau, fa una crida a participar-hi i recalca que la prova és “senzilla” i “es fa a casa”.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
En una entrevista a l’ACN, el doctor Jaume Grau explica que, entre els possibles motius que expliquen per què la meitat de la població diana del cribratge ignora la invitació, hi ha el desconeixement que es tracta d’una prova molt fàcil o també l’actitud que adopten les persones davant una eventual malaltia com el càncer. “Quan reps la carta hi ha qui reacciona amb un punt de por; altres pensen que a ells no els passarà, sobretot els homes, tot i que ells precisament tenen més risc”, afirma el responsable de la unitat de cribratge del Clínic. A més, hi ha persones que no tenen l’adreça actualitzada.
El doctor Grau reflexiona que les dones moltes vegades fan de “portaveu familiar” i “faciliten” que els homes hi participin. Aquest doctor, vinculat a l’Associació Contra el Càncer a Barcelona, fa una crida a participar en els cribratges i remarca que es tracta d’una prova fàcil, que la recollida de la mostra es fa des de casa i que en cas que doni positiu no és sinònim de càncer, ni molt menys. Entre un 1% i un 5% de les anàlisis de la femta en el marc del cribratge poblacional revelen la presència de sang oculta. Si el resultat és positiu, es recomana fer una colonoscòpia per conèixer la causa del sagnat i, en la majoria de les ocasions, és per pòlips benignes o altres lesions del tracte digestiu i només en uns pocs casos s’explica per la presència d’un tumor.
Els pòlips es classifiquen segons el risc i en la gran majoria de casos es recomana treure’ls. El càncer de còlon es desenvolupa a partir d’adenomes, pòlips que poden evolucionar cap a un tumor maligne, i aquí rau una de les grandeses d’aquest cribratge. A més de diagnosticar la malaltia quan encara no ha presentat símptomes (detecció precoç) i el pronòstic sol ser millor, també permet prevenir-la en trobar lesions premalignes i treure-les abans que evolucionin en càncer. “Estem evitant incidència de càncer i mortalitat”, remarca aquest especialista en Medicina Preventiva i Epidemiologia.
El doctor Grau puntualitza que el programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte és un cribratge poblacional, és a dir, s’invita tota la població d’uns determinats grups d’edat, però aconsella visitar el metge si es tenen factor de risc -per exemple antecedents familiars- o davant de canvis o símptomes, independentment de l’edat: “Si, per exemple, algú amb 47 anys està preocupat, que vagi al metge de família, que valorarà el risc i decidirà quina és la millor manera de fer el cribratge”.
