Catalunya Diari

Arriba a Madrid l’exposició sobre els jueus que van fugir pels Pirineus

L’ambaixador d’Israel a l’Estat i la presidenta de la Diputació de Lleida inauguren la mostra
Presentació exposició jueus del Pirineu
La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, (segona per la dreta) assisteix a la visita guiada a l'exposició | LleidaDiari.cat

Milers de jueus van escapar de l'Holocaust nazi a través dels Pirineus entre 1933 i 1945, durant el nazisme i la Segona Guerra Mundial, i molts van rebre l'ajuda i l'atenció dels habitants dels pobles de Lleida. És la història que recull l'exposició 'Perseguits i Salvats' promoguda per la Diputació de Lleida que després de recórrer ciutats com Tel Aviv i Cracòvia ha desembarcat aquest dimarts al Centre Sefarad-Israel de Madrid, on es podrà veure fins al 22 de febrer.

 

La mostra ha obert portes amb la presència de l'ambaixador d'Israel a l'Estat, Daniel Kutner, i sota la presidència de la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa María Perelló. Hi ha estat presents també el director del Centre Sefarad-Israel, Miguel de Lucas, la vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, i l'historiador Josep Calvet, autor de 'Fugint de l'Holocaust', que ha ofert la conferència inaugural. Durant l'acte l'ambaixador d'Israel ha destacat «l'herència de Lleida com a lloc de pas, de refugi de jueus que fugien de la barbàrie nazi» i ha agraït a la Diputació de Lleida la «tasca de difusió» d'un «capítol peculiar de la història d'Espanya amb els seus jueus». «Els que estudiem aquest període ens retorna la confiança en la humanitat», ha dit.

 

La mostra dóna a conèixer un capítol poc conegut de la història dels Pirineus

També la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa M. Perelló, ha destacat el valor de la mostra que porta al centre de Madrid un capítol poc conegut de la història dels Pirineus i recuperar a base d'entrevistes orals de persones que queden vives i que van ajudar els jueus que fugien. Alhora, ha remarcat que la mostra expressa la col·laboració dels pobles del Pirineu amb els refugiats que venien del nord alhora que molts republicans travessaven la frontera en direcció contrària fugint del feixisme de Franco. Molts dels jueus que van travessar els Pirineus en direcció sud eren nascuts a Polònia, Alemanya, Àustria, Rússia, Bèlgica, Holanda o França que fugien de les persecucions a mesura que els nazis envaïen els seus països. Malgrat que l'Estat i Portugal eren dues dictadures feixistes, també eren els únics punts de sortida del continent gràcies a les seves connexions marítimes amb Amèrica del Nord, el Nord d'Àfrica, la Gran Bretanya i Palestina.

 

Entre 1939 i 1940 els jueus van tenir pas lliure si presentaven la documentació a les duanes i presentaven un passatge per abandonar Espanya i Portugal, però a partir de 1940, per pressions del règim nazi, Franco va endurir els tràmits per a la concessió de visats d'entrada i es van iniciar les rutes clandestines pels Pirineus a través dels passos de muntanya. L'exposició forma part del projecte homònim que la Diputació de Lleida va engegar el 2014 per recuperar la memòria de les famílies que van creuar els Pirineus fugint dels nazis, i que parla també de la col·laboració i l'ajuda que van rebre dels habitants dels pobles del Pirineu. Ho fa a través de la contextualització històrica d'aquells episodis i de la trajectòria de diverses famílies que van aconseguir creuar. També recupera algunes de les rutes que van seguir, ara recuperades amb motiu del projecte.

 

L'exposició arriba a Madrid després de recórrer diverses ciutats

L'exposició arriba a Madrid després de recórrer diverses ciutats. Va iniciar la seva itinerància a l'Espace du Judaisme de Tolosa l'any passat, i després va passar per Sort, i Vielha. També s'ha pogut visitar a la Biblioteca Central Elias Sourasky de la Universitat de Tel Aviv, i a l'Institut Cervantes de Cracòvia. Forma part de la programació del Mes de la Memòria de l'Holocaust que organitzen el Centre Sefarad-Israel i la Comunitat Jueva de Madrid. Precisament, el director del centre, Miguel de Lucas, ha destacat el caràcter «pedagògic» d'aquesta exposició per explicar un capítol poc conegut i que entronca de ple amb el sentit del seu centre. Per això, organitzaran també visites guiades escoles madrilenyes amb la voluntat d'arribar també a públic jove.



Comentaris

envia el comentari