Catalunya Diari

'Bach després de Bach', a CaixaForum Lleida

'Bach després de Bach', a CaixaForum Lleida| Redacció - Fotografia: http://media.salon.com/

 



Bach és, sens dubte, el compositor més admirat pels seus col·legues, el creador per antonomàsia, el músic que, gairebé sense viatjar i confinant les seves activitats a un espai geogràfic molt limitat de l'Alemanya barroca, va ser capaç d'erigir en solitari un edifici sonor colossal que ha seguit provocant la sorpresa i l'admiració unànimes generació rere generació. És per aquest motiu que l’Obra Social 'laCaixa' vol recuperar la seva herència i analitzar la recepció que l’obra del compositor va tenir i encara té a través del cicle de conferències 'Bach després de Bach', que acollirà CaixaForum Lleida del 25 de setembre al 23 d’octubre i que coordinarà l’especialista i divulgador musical Luis Gago.
 
Programa de conferències
Dimecres, 25 de setembre - 19.00 hores: Secrets i mentides

Aquesta primera sessió repassarà breument la biografia de Bach, intentant allunyar alguns llocs comuns heretats de la imatge deformada i idealitzada que ens ha arribat a través del romanticisme, alguns d'ells encara molt arrelats en l'imaginari col·lectiu. És molt poc el que sabem realment de la personalitat i la vida íntima de Bach, però tan important com conèixer això és netejar-li la imatge d'impureses per comprendre'n millor la figura i la música.
 
Dimecres, 2 d'octubre - 19.00 hores: El Bach dels romàntics

Sense la recuperació de la música de Bach impulsada pels grans compositors romàntics (Mendelssohn, Chopin, Schumann, Liszt, Brahms), les seves obres haurien seguit sumides en l'oblit gairebé absolut en què van caure a partir del 1750, i fins i tot abans. Bach va començar a convertir-se gràcies a ells en el compositor per antonomàsia, en el model per imitar, en la inesgotable font d'inspiració.
 
Dimecres, 9 d'octubre - 19.00 hores: Back to Bach
Cap segle ha fet tant per retornar-li a Bach la grandesa com el segle xx, en el qual la seva influència va recórrer totes les arts i es va apoderar de tots els corrents artístics. Els quadres de Cézanne i Klee, les transcripcions de Stravinsky i Schoenberg, els arranjaments jazzístics de John Lewis o Uri Caine: revisitar la música de Bach es va convertir al segle xx en gairebé una obsessió, que va fer del músic no tan sols una font d'inspiració permanent, sinó un creador permanent i essencialment modern.
 
Dimarts, 15 d'octubre - 19.00 hores: La llarga marxa
Poques músiques poden reflectir i explicar millor les vicissituds experimentades per la interpretació de la música barroca al llarg del segle xx com la de Johann Sebastian Bach. Les seves obres per a clavicèmbal, les seves cantates, les seves grans passions, les seves col·leccions per a instruments de corda a solo: totes elles mostren d'allò més bé les constants metamorfosis viscudes per la interpretació del repertori barroc, algunes d'elles veritablement revolucionàries i encara objecte d'aferrissades polèmiques.
 
Dimecres, 23 d'octubre - 19.00 hores: Crònica i silenci
Al contrari del que ha succeït en altres arts, el cinema no s'ha interessat especialment per la figura ni la música de Bach. Hi ha, no obstant això, dues pel•lícules que, des d'enfocaments gairebé diametralment oposats, aprofundeixen en la seva figura: Crònica d'Anna Magdalena Bach, de Jean-Marie Straub i Danièle Huillet, i El silenci abans de Bach, de Pere Portabella. Una -en blanc i negre- és un retrat només aparentment asèptic de la vida quotidiana del músic; l'altra -en color- és un intent de comprensió de l'Europa actual a través de la figura i la música del compositor alemany.


Comentaris

envia el comentari