El «Bolero» de Ravel, a l’Auditori Municipal Enric Granados

L’Orquestra Simfònica del Vallès i Enrique Lapaz, guanyador del concurs de Piano Ricard Viñes 2016, oferiran aquest extraordinari concert el pròxim dijous
Imatge promocional de l'artista
Imatge promocional de l'artista | LleidaDiari.cat

James Ross dirigirà aquest pròxim dijous, a l'Auditori Enric Granados, l'Orquestra Simfònica del Vallès i Enrique Lapaz, guanyador del concurs de Piano Ricard Viñes 2016, en un extraordinari concert, el programa del qual girarà al voltant de la repetició i les seves expressions simpatitzants, des de la perseverança del «Bolero», de Maurice Ravel, al minimalisme de Michael Nyman (creador precisament de l'expressió «música minimalista»), John Adams o Steve Reich. La primera part del concert, que s'iniciarà a 20.45 hores del vespre, a la sala simfònica de l'Auditori, s'obrirà amb el «Concert per a piano en Sol M», que Ravel va començar a compondre el 1928, poc després de tornar d'una gira pels Estats Units. La influència d'aquest viatge a les Amèriques és visible en les tonades de perfils sincopats dels moviments extrems de l'obra. Al bell mig d'aquests homenatges al jazz, l'illa del preciós moviment lent que evoca la transparència dels concerts de l'únic compositor a qui Ravel considerava un model de perfecció: Mozart.

  

La segona obra del concert és un recull dels temes de la banda sonora que el compositor britànic Michael Nyman va compondre per a la pel·lícula «The Piano» (1993), dirigida per la directora neozelandesa Jane Campion. La història d'una dona escocesa Ada (Holly Hunter) el pare de la qual la casa per poders a un home (Sam Neill), i l'envia amb la seva filla Flora (Anna Paquin) i el seu piano a viure amb ell a Nova Zelanda. Va resultar premiada en diversos festivals. La música de Nyman juga un paper cabdal en la pel·lícula, ja que Ada, muda des de fa anys, s'expressa a través de les melodies que compon i tradueix en el piano. La banda sonora de «The Piano» catapultà Nyman a la celebritat. La segona part del concert l'obrirà una partitura emblemàtica del compositor Steve Reich, la minimalista «Clapping» (1972) per a dos intèrprets.

 

Reich volia compondre una obra en què l'instrument fos el cos humà. El cas és que la inspiració, segons confessà el mateix Reich el 2011, li va venir després d'una vista a un «tablao flamenco» a Brussel·les. L'obra és una de les destil·lacions més pures dels seus principis musicals minimalistes: dos músics aplaudeixen (Clapping) un ritme senzill de dotze corxeres, un d'ells mourà el patró una corxera endavant després de cada conjunt de repeticions fins que els patrons tornin a coincidir uns minuts després.

 

 

 

La música del «Bolero», de Maurice Ravel tancarà el concert. La gènesi d'aquesta peça musical de Ravel és un encàrrec que la ballarina i coreògrafa Ida Rubinstein li va fer al compositor, d'un ballet inspirat en un tema espanyol. En un principi Ravel va voler orquestrar algunes danses de la «Suite Ibèria», del català Isaac Albéniz, però de seguida ho va descartar per un tema de drets d'autor. Finalment, va crear un tema original que un cop desenvolupat titulà «Fandango», però aquesta dansa li semblà massa ràpida i l'adaptà com a «Bolero».

 

El tempo en què ha estat interpretat el «Bolero» provocà més d'un disgust a Ravel. El compositor quasi arribà a les mans amb Toscanini quan, segons explicà Alejo Carpentier, el director italià va dirigir l'obra a un tempo endimoniadament ràpid. Les entrades del concert ja estan a la venda i poden adquirir-se de dilluns a divendres a la taquilla de l'Auditori, al lloc web de l'Auditori i al lloc web de La Temporada, a un preu de vint euros, quinze si és reduïda.



Comentaris

envia el comentari