Declaren Sant Martí i la capella de Sant Jaume béns culturals d’interès nacional

Declaren Sant Martí i la capella de Sant Jaume béns culturals d’interès nacional| Redacció - Fotografia: Ajuntament de Lleida

 

L’Ajuntament de Lleida ha rebut les notificacions oficials de la Generalitat de Catalunya que declaren béns culturals d’interès nacional (BCIN) l’església de Sant Martí i la capella de Sant Jaume, coneguda com el Peu del Romeu. En ambdós casos ha estat en la categoria de monument històric i s’ha aprovat també la delimitació de l’entorn de protecció. Els acords de govern han estat publicats a Diari Oficial de la Generalitat (núm. 7177).

L’església de Sant Martí, ubicada al costat de ponent del turó de la Seu Vella, està datada entre els segles XII i XIII. Les capelles laterals, com la del Santíssim, es van afegir els segles XIV i XV. És un element representatiu de la transició entre el romànic i les manifestacions de l’estil gòtic, que més tard incorpora les tendències de restauració tant del segle XIX com del XX. L’església es va utilitzar com a caserna després de la Guerra dels Segadors i de la guerra del Francès i va passar per períodes d’abandó. A principis del segle XIX es va transformar en presó fins que el bisbe Messeguer, el 1892, va aconseguir que se’n traspassés la propietat i la va restaurar i recuperar per al culte. Posteriorment, la mida reduïda va fer que no fos apta per al culte i l’any 1970 s’hi va instal·lar la secció d’escultura medieval del Museu Diocesà de Lleida.
 
La capella de Sant Jaume, anomenada també de Santiago o el Peu del Romeu, està ubicada al nucli antic de Lleida, a l’encreuament entre el carrer Major i el carrer de Cavallers. El nom popular prové de la tradició segons la qual l’apòstol Sant Jaume, en el seu camí de predicació cap a Saragossa, es va clavar una punxa al peu en aquest mateix indret i uns àngels van baixar amb fanals a ajudar-lo, fet que es rememora a la tradicional processó dels fanalets. L’any 1399 el cavaller lleidatà Berenguer Marquès va fer construir una capella dedicada a la Mare de Déu de les Neus. L’edifici és de planta quadrangular. La planta baixa va ser construïda al segle XV, de pedra. Les plantes superiors, de maó, daten del 1883. La situació del monument és una fita que configura una entitat d’interès històric i tradicional a la ciutat de Lleida, sent un dels indrets per on passa el camí de Sant Jaume.
 
Aquests nous elements patrimonials s’afegeixen a llista de monuments de la ciutat declarats BCIN, com la Seu Vella, la Suda o el Castell de Gardeny. A més, s’ha d’incloure la capella de la Sang, que recentment ha estat així catalogada. Està ubicada al sector sud del nucli antic de Lleida. Rep el seu nom de la Congregació de la Puríssima Sang. L’any 1803, aquesta Congregació va adquirir l’antiga església del convent dels hospitalers de Sant Antoni, en la qual destaca la portalada renaixentista del segle XVI, atribuïda per alguns a Damià Forment i per altres al seu deixeble Gil de Morlanes. Aquesta portalada pertany a models d'ascendència castellano-aragonesa, com les de la Seu Vella de Lleida, Reials Col·legis de Tortosa i la de Sarroca de Lleida. Més tard, entre 1875 i 1881, es va realitzar una gran obra consistent a transformar l’antiga església d’una nau i coberta amb volta, en una nova església de planta basilical romana amb la nova decoració. L’element més singular és el sostre de fusta policromada construït per Hermenegild Jou, de l’escola neoclàssica nascuda al redós de la construcció de la Catedral Nova. L’any 1925, la Congregació va cedir als jesuïtes l’usdefruit de la capella de la Sang. La seva estructura arquitectònica va permetre el seu ús com a arxiu, hemeroteca i magatzem durant la Guerra Civil, fet que va facilitar-ne la conservació.



Comentaris

envia el comentari