Catalunya Diari

El jutjat d'Osca ordena al MNAC la devolució de les pintures murals de Sixena

El jutjat d'Osca ordena al MNAC la devolució de les pintures murals de Sixena| Text i fotografia: ACN

 

El jutjat d'Instrucció número 2 d'Osca ha ordenat l'execució provisional de la sentència del 4 de juliol, que condemnava el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena. 

La magistrada insta la institució catalana que en el termini de vint dies comuniqui al jutjat com procedirà a desmuntar les pintures exposades, en quines condicions efectuarà el seu trasllat des del MNAC fins a la sala capitular de Sixena i que determini, també, quins tècnics hi intervindran. En la mateixa interlocutòria, el jutge requereix al govern d'Aragó que en el termini de deu dies informi al jutjat de les condicions estructurals i climàtiques de la sala capitular, on el govern aragonès preveu instal·lar-les.
 
La resolució judicial es produeix després de la demanda presentada per l'Aragó, que va sol·licitar l'execució provisional de la sentència dictada al juliol, seguint el mateix procediment que va seguir amb les obres d'art en conflicte amb el MNAC i el Museu de Lleida. 
 
Antecedents judicials d'un conflicte llarg
El jutjat va condemnar el MNAC a restituir al seu lloc d'origen els frescos murals originaris de la sala capitular del Monestir de Sixena, que estan exposats al MNAC. Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de l'any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció del museu.
 
La sentència del juliol passat donava la raó a l'executiu aragonès, que considerava que "legítimament" els béns pertanyen a la congregació de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur "sense cap títol jurídic de propietat". 
 
Precisament, ja en l'escrit, la jutgessa qüestionava l'existència d'un contracte entre les religioses i el MNAC i també que l'arrencada de les pintures fos l'única alternativa per salvar-les. A més, afegia que no constaven que ni les religioses ni la Direcció General de Belles Arts haguessin autoritzat l'extracció de les pintures.
 
L'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) -catalogat com a Bé d'Interès Cultural i Monument Nacional- , va cedir al govern d'Aragó els drets perquè pogués reclamar l'entrega de les pintures murals originàries de la sala capitular d'aquest monestir mb l'objectiu de "defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès".
 
El 18 de gener de 2016 va començar el judici. Hi va declarar l'exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, que va confirmar que l'any 1992 va signar amb les monges del Monestir un contracte per cedir indefinidament els frescos a la Generalitat. Els representants aragonesos van insistir aleshores que aquest contracte era ''fals'' i que les pintures van ser ''robades''. La part catalana sempre ha defensat que van ''salvar'' les obres després d'un incendi l'any 1936. 
 
La jutgessa també ha denegat per qüestions "estrictament processals" l'admissió a tràmit de la petició d'execució sol·licitada per l'Ajuntament de Vilanova de Sixena perquè no està legitimat per promoure el procés ni per instar l'execució de la sentència, que correspon al govern de l'Aragó.


Comentaris

envia el comentari