Catalunya Diari

Els lleidatans es bolquen amb la processó dels Dolors

Els lleidatans es bolquen amb la processó dels Dolors| Redacció - Fotografia: Ajuntament de Lleida

 



L’esquadra romana dels Armats dels Dolors ha encapçalat el seguici, format per una dotzena de passos. L’ordre que ha seguit la processó, després de l’esquadra romana i del guió de la congregació, ha estat: la Creu Daurada dels Dolors; el pas de la “presentació de Jesús al Temple”; el pas de la “Fugida a Egipte”, La Somereta; el pas de “Jesús entre els doctors del Temples”; el pas del “Sant Sopar”; el pas de “L’oració a l’hort2, el pas “del Natzaré”; el pas de “Crist al Calvari”; el pas del “Sant Crucifixci”; Crist Crucificat; el pas de “La Pietat”; Creu dels Improperis; els penitents; el pas de la “Solitud de Maria”; el pas de la “Congregació dels Dolors” i el tabernacle de la Verge dels Dolors.

En el recorregut de la processó, davant l’IEI, Jordi Díaz, membre de l’Associació Cultural de la Sagrada Família i Sant Cristòfol, ha cantat dues saetes des d’un balcó a la Verge dels Dolors i al pas de La Somereta, que és portat pels germans confrares sobre les espatlles i que enguany ha fet deu anys.

Les autoritats, amb el bisbe, l’alcalde, el conseller i diversos regidors de la Paeria, han tancat la processó, amb la guàrdia d’honor i la banda de música. La sortida s’ha fet des de l’Oratori dels Dolors i ha baixat pel carrer Cavallers, seguint per les avingudes de Blondel i Madrid, carrer República del Paraguai, Manuel de Palacio, Lluís Companys, per tornar per l’avinguda Catalunya, Blondel i la pujada de Cavallers.

A l'Oratori, tots els grups que han participat en la desfilada, han fet un retruc conjunt de tambors i s'ha continuat amb la reflexió del Bisbe als assistents a la processó, per tancar amb el cant de la Salve Regina, últim homenatge a la Verge. En acabar la processó, el pas de la Fugida a Egipte, pas de La Somereta, ha fet la reverència a la Mare de Deu dels Dolors i ha fet l’estació de penitència dins la Catedral.



La processó de la Mare de Déu dels Dolors

A Catalunya, el culte a la Mare de Déu dels Dolors s’inicia a les acaballes del segle XI, tot i que el seu màxim esplendor l’assoleix amb l’expansió de les predicacions dels frares franciscans al segle XV. Hom creu que aquest dia, abans o després de la Processó dels Dolors, plou o ha de ploure, doncs s'associa aquesta aigua caiguda a les llàgrimes de la Mare de Déu.




Comentaris

envia el comentari