Catalunya Diari

La màgia del cinema de Georges Méliès, al Caixaforum

La màgia del cinema de Georges Méliès, al Caixaforum| Redacció - Fotografia: Miki de Santiago

 

CaixaForum Lleida exposa del 12 de febrer al 19 de juliol de 2015 la mostra 'Georges Méliès. La màgia del cinema', un homenatge a qui ha estat anomenat el primer il·lusionista del cinema. L'horari d'obertura és de dilluns a dissabte de 10.00 a 20.00 hores i diumenge i festius d'11.00 a 14.00 hores.

Dins la seva programació cultural, l’Obra Social 'la Caixa' presta una atenció preferent a les manifestacions artístiques fonamentals en la conformació de la sensibilitat contemporània. En aquesta línia s’emmarquen les exposicions dedicades al cinema, que juntament amb la fotografia, és la forma artística més característica del segle XX. Així, l’entitat ha dedicat mostres retrospectives a grans noms del món del cinema, com Charles Chaplin i Federico Fellini, i ha dut a terme projectes com 'L’efecte del cinema. Il·lusió, realitat i imatge en moviment', que relacionava l’obra dels pioners del cinema amb els artistes contemporanis a partir, precisament, de l’exemple de Méliès. 
 
I és que l’obra de Georges Méliès (1861-1938) és vigent encara avui dia, en especial en les produccions dels grans creadors de Hollywood, perquè, com afirmava ell mateix el 1933, "qui pot viure sense féerie, sense una mica de fantasia?". La pel·lícula 'La invenció d’Hugo' (2011), amb la qual Martin Scorsese li retia un merescut homenatge, va tornar a situar en primer pla la vida i l’obra de Méliès.
 
Fill d’un empresari del calçat, Georges Méliès (1861-1938) va ser dibuixant, mag, constructor d’artefactes, director de teatre, actor, decorador, tècnic i també productor, realitzador i distribuïdor de més de 500 pel·lícules entre el 1896 i el 1912. Va regnar en el món del gènere fantàstic i del trucatge cinematogràfic durant gairebé vint anys i la seva contribució al setè art fou fonamental: va introduir el somni, la màgia i la ficció al cinema, quan encara estava a les beceroles i era només documental.
 
Enfront del cinema de caràcter documental dels germans Lumière, l’acte fundacional de Méliès va consistir a combinar l’univers de Jean Eugène RobertHoudin, el pare de la màgia moderna, amb la cinematografia de Marey, com també a donar un decidit impuls del cinema com a espectacle. 
 
Com a geni dels efectes especials, Méliès va aplicar al cinema trucs de màgia i la tècnica de la llanterna màgica: pirotècnia, efectes òptics, desplegables horitzontals i verticals, aturades de càmera, foses encadenades, sobreimpressions, efectes de muntatge i de color… És com si aquest virtuós de la tècnica ho hagués inventat i utilitzat tot.
 
Méliès va viure uns quants anys daurats, d’una popularitat extraordinària, que van culminar amb l’estrena, el 1902, de Le voyage dans la Lune (Viatge a la Lluna), film que van veure milions d’espectadors. Malauradament, l’expansió de la indústria cinematogràfica i l’aparició de grans empreses com Pathé o Gaumont van portar Méliès a la ruïna i l’oblit. El 1923, totalment arruïnat, va destruir els negatius de totes les seves pel·lícules. Va acabar venent joguines a la parisenca estació de Montparnasse i més endavant es va refugiar en un asil d’Orly. El periodista Léon Druhot el va reconèixer a l’estació i a partir d’aquell moment la seva obra es va començar a valorar de nou i a recuperar.
 
El director de Banca d'Institucions de 'la Caixa' a Lleida, Geremi Camí, i el director científic del Patrimoni i del Conservatori de Tècniques de La Cinémathèque Française, Laurent Mannoni, han inaugurat aquest dimecres l’exposició.


Comentaris

envia el comentari