Lleida explica la candidatura de la Seu Vella a ser patrimoni UNESCO a Madrid

Han confirmat assisitència la ministra de Funció Pública, Meritxell Batet; el president de Renfe, Isaías Táboas; la Country Manager de Qatar Airways a Espanya i Portugal, Mar Laveda, i l’editora Joana Bonet, entre d’altres
Imatge de la seu Vella | Cedida

El paer en cap, Fèlix Larrosa, i el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol, explicaran aquest dimarts, a Madrid, el projecte per al reconeixement del conjunt com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, a representants de la cultura, la política, la comunicació i l'economia.

 

A la llista de persones convidades a la presentació -que es farà a partir de les 13.30 hores al Club Allar, al número 2 del carrer Ferraz de la capital espanyola- hi figuren, entre d'altres, la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet; el president de Renfe, Isaías Táboas; la Country Manager de Qatar Airways a Espanya i Portugal, Marimar Laveda; el portaveu del Grup Parlamentari Socialista a la Comissió de Cultura i Esports del Congrés dels Diputats, José Andrés Torres Mora; la consellera editorial de Prisma Publicaciones, Joana Bonet, així com Rosario López Meras, de Fundación Banco de Santander. També hi assistirà representació de la Generalitat de Catalunya.

 

«Anem a Madrid a explicar la rigorosa tasca de recerca i de preparació que han dut a terme els responsables de la candidatura», apunta Larrosa, que es declara convençut que «la candidatura de Lleida és molt sòlida i molt treballada». A la primavera -la data exacta encara s'ha de fixar- es reunirà a Madrid el Consejo de Patrimonio, que decidirà quins projectes de l'Estat poden anar a París en el futur i optar així a ser declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

  • NOU SERVEI DE LLEIDADIARI: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

 

Conjunt monumental

El Turó de la Seu Vella competeix en la categoria de Conjunt Monumental i l'extens i minuciós dossier elaborat sota la supervisió de Joan Reguant, director del projecte, fa una «fotografia precisa», en paraules del paer en cap, de la singularitat del Turó, de la Seu Vella i de la Suda, un conjunt monumental que «il·lustra de manera excepcional com, al llarg de més de dos mil·lennis, des del segle V fins avui, coronant un reduït i complicat turó, s'han combinat civilitzacions, arquitectures, estils, funcions i usos, configurant un increïble conjunt monumental divers, eclèctic, cohesionat, insegregable i únic, en un lloc estratègic allunyat dels grans centres de poder peninsulars i europeus».

 

El document definitiu de la candidatura lleidatana aplega de manera extensa i detallada tota l'argumentació històrica en què es fonamenta la petició que el Turó de la Seu Vella sigui inscrit com a bé cultural i conjunt monumental en el Patrimoni Mundial UNESCO. Una de les principals novetats que aporta el nou dossier és el canvi d'estratègia per fer valdre tot el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, que ara se centra en els criteris IV i VI que estableix la UNESCO.

 

El criteri IV reconeix aquells monuments/espais que ofereixin un exemple eminent d'un tipus de construcció o de conjunt arquitectònic o tecnològic o de paisatge que il·lustri un període o diversos períodes significatius de la història humana. Per la seva banda, el criteri VI valora que el bé a reconèixer estigui directament o materialment associat a fets o tradicions vives, creences o obres artístiques o literàries que tinguin una significació universal excepcional.

 

 

Elements singulars i excepcionals

El dossier remarca els diferents elements que constitueixen l'excepcionalitat, tant per l'extraordinari segment històric que il·lustren, sense discontinuïtats, com per la seva gran heterogeneïtat tipològica, estilística, constructiva, arquitectònica i escultòrica, del conjunt monumental: castell, catedral, església, fortificacions, pous de gel i restes arqueològiques.

 

També ressalta la singular inserció del claustre en el conjunt catedralici «les seves extraordinàries dimensions, la seva sorprenent i espectacular tipologia (....) i la seva insòlita funcionalitat històrica, com a espai obert, accessible i inclusiu i absolutament diferent de qualsevol altre espai similar a la Península o Europa». També valora com el turó ha condicionat «radicalment, al llarg de tota la història i en totes les seves èpoques, la morfologia urbana de tota una ciutat».

 



Comentaris

envia el comentari