Lleida torna a ser ‘Medina Larida’ després de la batalla de la Festa de Moros i Cristians

Unes 700 persones participen de la festa, que aspira a tenir un himne propi l'any que ve
Pla general del Pont Llevadís de la Seu Vella | LleidaDiari.cat

La ciutat de Lleida ha tornat a ser 'Medina Larida' després que el bàndol moro hagi vençut aquest diumenge els cristians en la 24a festa de Moros i Cristians. La batalla, que es va lliurar al pont Llevadís de la Seu Vella i va comptar amb la participació d'unes 700 persones, va ser vistosa, molt dialèctica i «gens sagnant», tal com van apuntar els dos capitans, Ermengol VI de l'Urgell i Caid Musawa.

 

Un diumenge festiu que va arrencar amb la desfilada infantil i el concurs de bandes, que va guanyar Unió Musical de Lleida. A la tarda, va tenir lloc la desfilada de gala de les sis comparses —tres mores i tres cristianes— des de la Porta del Lleó de la Seu Vella i fins a la Paeria. A dos quarts de deu de la nit, es va iniciar la batalla amb diàlegs de l'actor Eduard Muntada i sota la direcció artística de Ramon Caballol, que va culminar la festa amb la mirada posada en la pròxima edició, la del 25è aniversari, i la idea de crear un himne propi.

 

 

Caid Musawa ha estat interpretat per Pau Cabiscol

El capità del bàndol moro, Caid Musawa, va estar interpretat per Pau Cabiscol, de 23 anys. Cabiscol va explicar que el seu nom en àrab vol dir «igualtat» i va assefurar que va passar el que esperaven, guanyar. El capità va afegir que espera que «tothom se senti integrat» en la nova 'Larida'. Cabiscol va explicar que porta dotze anys formant part de la festa. «Una professora que tenia i que era de la meva comparsa em va animar i aquí estic», va recordar. Per a Cabiscol, la batalla va ser molt «vistosa» i «gens sagnant». El seu contrincant, el cristià Ermengol VI de l'Urgell, interpretat per Ferran Villahoz, va dir que, malgrat la derrota, s'ho van passar «molt bé» i espera seguir participant de la festa molts anys més. «Hem de seguir batallant", va dir, fent broma. Villahoz porta 23 anys formant part de la batalla de Moros i Cristians de Lleida.

 

El diumenge suposa el plat fort d'aquesta festa amb la desfilada infantil al matí i el concurs de bandes de música, que acompanyen les sis comparses. A partir de dos quarts de set de la tarda, les comparses es van vestir de gala i van desfilar des de la Porta del Lleó de la Seu Vella i fins al centre de la ciutat. Dissabte tenien lloc les Ambaixades a la Plaça Paeria, on les comparses estableixen una discussió sense acord, enguany escrita per l'advocada i escriptora Alexandra Cuadrat, que els va emplaçar a la lluita el diumenge a la nit, al Pont Llevadís de la Seu Vella.

 

Una festa participativa

El president de l'Associació de Moros i Cristians, Josep Lluís Gázquez, va explicar que la festa és «integradora i transversal i hi té cabuda tothom», i va afegir que entre altres coses, el seu objectiu és «passar-s'ho bé». En relació al fet que la festa la guanya un bàndol diferent cada any, Gázquez va explicar que intenten relatar uns fets històrics «no lineals» i va afegir que les batalles de l'Edat Mitjana eren més aviat «entre els mateixos senyors feudals o entre els reis de Taifes, i no tant entre moros i cristians».

 

L'any vinent, la festa complirà 25 anys i per aquest motiu des de l'associació han obert un concurs per a aconseguir l'himne de la Festa de Moros i Cristians. «Hem obert un concurs encarat a compositors que puguin compondre l'himne de la nostra festa», va dir Gázquez, que va puntualitzar que està obert a músics d'arreu. La festa de Moros i Cristians de Lleida va comptar enguany amb la visita de Pepa Prats, presidenta de la Unió Nacional d'Entitats Festeres (UNDEF), que no coneixia de primera mà la celebració lleidatana, però sí a l'associació, que és l'única entitat catalana que forma part d'aquesta organització. Prats va elogiar la festa i el marc on se situa, especialment la Seu Vella i el palau de la Paeria.

Pla sencer del capità moro, CaÏd Musawa apuntat al pit al seu rival | LleidaDiari.cat

 



Comentaris

envia el comentari