Catalunya Diari

Obre l’exposició commemorativa de l’Any Oró a l'espai museístic de l’Auditori Municipal Enric Granados

Obre l’exposició commemorativa de l’Any Oró a l'espai museístic de l’Auditori Municipal Enric Granados| Redacció - Fotografia: Ajuntament de Lleida

 

'Hem de ser humils, ja que la vida ve de molècules molt senzilles', Joan Oró. Aquestes són les paraules del científic Joan Oró que obren l’exposició de l’any Oró que s’inaugura aquest dijous 9 d’octubre a l'espai museístic de l’Auditori Municipal Enric Granados i que mostra per mitjà de panells, elements interactius, elements personals del doctor i tecnologia cedida per Google i per la NASA la trajectòria científica del bioquímic lleidatà i la seva aportació a la ciència.

  

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la filla del científic, Maria Elena Oró, de la comissària de l'exposició, Montse Mínguez, i d’un dels seus deixebles, Emili Gelpí, han inaugurat la mostra, que constitueix l’acte central de l’Any Oró, la celebració del qual va aprovar per unanimitat l’Ajuntament de Lleida. L’exposició es podrà visitar des del dia 9 d’octubre de dilluns a divendres, excepte festius. Les visites escolars es tindran lloc als matins de les 9.45 a les 11.30 hores i a les tardes, visita lliure, de 17.00 a 19.00 hores.

  

 

  

El paer en cap ha explicat que la mostra és el reconeixement de la ciutat a la tasca desenvolupada per un dels científics més rellevants mundials de l’època contemporània amb la voluntat clara de fer pedagogia i despertar vocacions científiques entre els infants i joves: “L’exposició de l’any Oró és una oportunitat per trametre als nens i nenes la ciència, la tecnologia, l’afany pel saber, per descobrir, educar-se i formar-se. La mostra s’ha realitzat amb tot l’afecte i el rigor científic i li vull agrair a tota la seva família, a la fundació i les persones que hi ha estat implicades”.

  

 

  

L'exposició servirà com a eina pedagògica el proper any a Lleida i tindrà continuïtat al Museu de la Ciència i el Clima de Lleida. A més, compta amb una voluntat pedagògica clara adreçada a fomentar la divulgació de la ciència entre els infants i a promoure, a la vegada, el coneixement de la llengua anglesa com a eina de comunicació però també d’estudi científic.

  

 

  

La filla de Joan Oró, Maria Elena Oró, ha assenyalat la seva satisfacció per la mostra, que fa un recorregut per la vida i l’aportació del seu pare al progrés de la ciència i ha assegurat que està convençuda que al científic li agradaria molt el plantejament de la mostra, donat que fomenta el coneixement de la ciència per part de la gent jove i la difusió del saber científic. L’exposició, que compta amb material inèdit cedit per la família Oró, s’estructura en cinc parts diferenciades. La primera està integrada per 17 panells que recorren la vida de Joan Oró i la seva evolució professional, la seva trajectòria científica i la seva participació directa en dues de les expedicions més destacades de la història de la ciència i de la carrera espacial: l’arribada de l’home a la Lluna amb el projecte Apol•lo, i les exploracions del planeta Mart per mitjà del projecte Viking.

  

 

  

La mostra inclourà un espai específic, un diorama, amb part del llegat del doctor Joan Oró, cedit especialment per la família per aquesta mostra. Serà la primera vegada que es puguin veure prop de 100 objectes propietat del doctor, entre els quals hi ha reconeixements públics, quaderns personals, maquetes a petita escala de la Lluna i de Mart, Mapes originals cartogràfics de la Lluna que es van utilitzar per planificar les missions i correspondència i meteorits reals que el científic va anar conservant i estudiant al llarg de la seva vida.

  

 

  

Un tercer espai de la mostra l’ocupa el Lleida Liquid Galaxy, desenvolupat pel grup de Google amb seu al Parc Científic i que permetrà als assistents veure la lluna i localitzar els seus principals cràters i el lloc exacte on va aterrar l’Apol·lo 11. Cal destacar que l’aplicació que es podrà gaudir en aquesta exposició ha estat desenvolupada per un dels becaris de Google, alumne de l’EPS de Lleida.

  

 

  

La tecnologia tindrà una component important a l’exposició amb un làser multicolor que guiarà als visitants a les parts més experimentals de la mostra i que convidarà als nens a cantar una clàssica cançó anglesa dels MontyPiton 'The Galaxy song' fent karaoke. La veu conductora d’aquest làser que es projecta en una de les parets del soterrani de l’Auditori és l’Eureka, el personatge que representa una nena científica al Club Banyetes. Els infants podran treballar aquesta cançó a les aules abans d’assistir a l’exposició.

  

 

  

L’Eureka és el fil conductor de l’exposició per als nens i compta amb una presència específica als diferents panells. La mostra també compta amb un “alter ego” del Dr.Oró en forma de personatge que també apareix en diferents moments del recorregut.

  

 

  

Material i software de la NASA

  

L’estudi de l’oceà i la seva relació amb l’origen de la vida fou una de les constants en la investigació dels darrers anys de Joan Oró. Per això, l’exposició convida, en un dels seus espais, a conèixer l’oceà de manera interactiva. sobre Es tracta del sistema interactiu MLG2 de visualització multipantalla dels continguts de Google Oceans mostrats també amb el sistemae Liquid Galaxy de la riquesa biològica del fons del mar, àmbit d’estudi en què el doctor Oró va treballar-hi intensament en tractar-se de la major reserva biològica del planeta

  

 

  

En aquest mateix espai s’hi instal·larà al mes de novembre, el Planetari cedit per la Fundació la Caixa, una cúpula de projecció on els infants podran aprendren conceptes de biologia i nanobiologia, etc. En aquest racó de la mostra també hi ha instal·lats deu ordinadors interactius cedits per HP amb un software per a infants cedit per la NASA que permet visitar l’estació espacial internacional, veure com funcionen els vestits dels astronautes, etc.

  

 

  

El darrer espai de l’exposició, especialment pensat per a les visites guiades per a infants consisteix en la projecció d’un vídeo on s’expliquen les expedicions a la Lluna, Mart i també incorpora informació sobre la recent missió Rosseta.

  

 

  

Tecnologia de darrera generació i web interactiva

  

La mostra compta amb un important component interactiu amb l’APP beacons, dissenyada pel Google Developers Group de Lleida on els visitants, equipats amb un smartphone android, podran jugar a una gimcana de preguntes i respostes. Al play store de Google es pot trobar l’aplicació per jugar a la Gimcana virtual BLE, per mitjà del sistema bluetooth.

  

 

  

La web que s’ha posat en funcionament amb motiu de l’Any Oró permetrà fer una visita de 360 graus a la web tipus street view que facilita que es pugui gaudir de l’exposició de manera virtual.

  

 

  

La mostra inclou tres idiomes, el català, el castellà i l’anglès, al qual es pot accedir per mitjà dels codis QR instal·lats als diferents panells. La veu de la gravació és de la filla del científic, Maria Elena Oró. Un dels elements curiosos és que a l’acabar l’exposició els participants es podran fer un selfie amb la imatge del Dr. Oró.

  

 

  

Activitats paralel·les

  

Les activitats de l’any Oró inclouen, a banda de l’exposició, activitats paralel·les, organitzades directament per la Paeria i el Parc Científic, que s’han anat desenvolupant aquests darrers mesos i altres que es realitzaran en col•laboració amb altres entitats com Caixa Fòrum o el COU d’Ager.

  

 

  

Caixa Fòrum programa, a partir del 5 de novembre el cicle de conferències 'Hi ha vida fora del nostre planeta?', en commemoració de l’Any Oró. La primera de les xerrades tindrà lloc el dia 5 de novembre a les 19h, a càrrec de José Miguel Mas Hesse, del Centre d’Astrobiologia del CSIC-INTA, tota el títol 'Astrobiologia: la vida com un element de l’evolució de l’univers'. El dia 12 de novembre, el ponent serà Enrique Herrero- Casas (Institut de Ciències de l’Espai- CSIC) amb la xerrada 'Buscan noves Terres'; el dia 19 de novembre, Agustín Sánchez Lavega, del Grup de Ciències Planetàries de la UPV parlarà dels Planetes del sistema solar i exoplanetes; el 26 de novembre, la ponència se centrarà en 'La cerca de vida a Mart', amb Ricardo Amils Pibernat del Centre d’Astrobiologia del CSIC Inta; i finalment, es clourà el cicle amb la xerrada 'Els potencials planetes habitables del sistema solar', a càrrec d’Olga Prieto Ballesteros, del Centre d’Astrobiologia del CSIC-INTA.

  

 

  

Amb el COU d’Ager s’està treballant en l’organització d’una xerrada amb una activitat astronòmica el dia 29 de novembre al Caixaforum.

Comentaris

envia el comentari