Catalunya Diari

Premien al cineasta lleidatà Francesc Betriu, amb el Gaudí d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català

El guionista, productor, distribuïdor i crític és responsable de cintes com 'Furia española' o 'La plaça del Diamant'
El cineasta Francesc Betriu, Premi Gaudí d’Honor Miquel Porter 2020
El cineasta Francesc Betriu, Premi Gaudí d’Honor Miquel Porter 2020 | LleidaDiari.cat

La Junta directiva de l'Acadèmia del Cinema Català ha acordat distingir el cineasta Francesc Betriu (Organyà, 1940) amb el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2020, màxim reconeixement del cinema català.

 

Betriu rebrà el guardó honorífic l'endemà del seu 80è aniversari, en el marc de la cerimònia de lliurament dels XII Premis Gaudí, que tindrà lloc el diumenge 19 de gener del 2020 a l'Auditori del Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB).

 

 

Trajectòria «consistent i dilatada»

L'acadèmia ha volgut distingir-lo per la trajectòria «consistent i dilatada» com a director, guionista, productor, distribuïdor i crític, així com pel compromís social «ferm» i per la diversitat de la seva producció, que inclou títols com 'Furia española' o 'La plaça del Diamant'. En declaracions a l'ACN, Betriu admet que va ser una gran sorpresa quan li van dir que rebria el guardó.

 

«Mai compro números de loteria i per això no em pot tocar mai, però aquesta vegada m'ha tocat perquè és un premi amb el que no compateixes contra ningú». També destaca la importància del guardó perquè l'atorguen membres de l'Acadèmia del Cinema Català i pel seu nom Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter, qui va ser molt amic seu i va ser «cabdal» pel cinema i la cultura catalana.

 

Pertany a una generació «valenta» de cineastes

Des de l'Acadèmia del Cinema Català es destaca que Francesc Betriu pertany a una generació «valenta» de cineastes que va deixar el seu segell durant el franquisme i la Transició, amb un cinema «compromès, transgressor i mutilat». I subratlla que el cineasta «va patir les conseqüències de la censura» des del seu primer curtmetratge. L'aleshores ministre de Franco Manuel Fraga Iribarne li va prohibir el curt 'Los Beatles en Madrid' «sense ni tan sols veure'l", apunten des de l'acadèmica, acusat de desmentir la versió oficial de fracàs d'aquesta gira que va voler difondre el règim dictatorial.

 

També van ser objecte de les tisores franquistes pel·lícules de sàtira social com 'La viuda andaluza' (1976), 'Los fieles sirvientes' (1980) o 'Furia española' (1975), pel·lícula que, segons se subratlla des de l'acadèmia catalana, té el rècord de talls de la censura espanyola: 22 en 11 minuts. La cinta, afegeix la mateixa font, seria una de les últimes que veuria el dictador Franco abans de morir.

 

Li va tocar viure el final del franquisme

Betriu recorda que li va tocar viure el final del franquisme i que això va afectar alguns dels seus treballs. Posa com a exemple la censura al film 'Corazón solitario' per «problemes de guió». Assegura, però, que va ser més complicat amb 'Furia española' perquè per «dues vegades el guió va ser prohibit per censura». Un amic seu va reescriure el guió de 'Furia española' que va ser aprovat pel censor, però Betriu va rodar la versió prohibida. La cinta va estar finalment censurada durant sis mesos. «No existia».

 

També et poden interessar...



Comentaris

envia el comentari