Catalunya Diari

Quinze entitats lleidatanes defensen a través d'un manifest que les 97 obres de Sixena en litigi es quedin a Catalunya

Quinze entitats lleidatanes defensen a través d'un manifest que les 97 obres de Sixena en litigi es quedin a Catalunya| Text i fotos: ACN

Quinze entitats lleidatanes que formen part de la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida han signat un manifest en què defensen que l'art de Sixena es quedi a Catalunya. Destaquen la unitat artística de les 97 obres en litigi que un jutjat d'Osca ha ordenat lliurar a l'Aragó el 25 de juliol i reclamen que aquestes segueixin al Museu de Lleida (44) i al MNAC (53).

Així, demanen que la Generalitat activi amb "urgència" els mecanismes jurídics, legislatius i administratius necessaris i assumeixi de manera "decidida" i "clara" la defensa de la unitat de les col·leccions del MNAC i el Museu de Lleida, comptant amb el suport de la societat civil.

Han signat el manifest els Amics de la Seu Vella, els Amics dels Gegants de Lleida i Lo Marraco, l'Associació de la Festa de Moros i Cristians, l'Associació Ermengópolis, l'Ateneu Popular de Ponent, els Castellers de Lleida, el Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, el Centre Excursionista de Lleida, el Centre Llatinoamericà, el Cercle de Belles Arts, la Coral Shalom, la Fundació Orfeó Lleidatà, el Grup Cultural Garrigues, Òmnium Lleida-Ponent, i el Patronat del Còrpus. El manifest està obert a que altres entitats o particulars s'hi adhereixin.

Moltes d'aquestes entitats ja van formar part de la desapareguda Associació Amics del Museu de Lleida, que va lluitar judicialment per les obres en litigi durant cinc anys i que es va dissoldre a finals del 2012. Ara, la lluita judicial està a mans de la Generalitat i el MNAC, que tenen presentats, entre d'altres, dos recursos al Tribunal Constitucional (TC), que encara està estudiant, demanant que se suspengui cautelarment l'execució de la sentència que obliga a traslladar l'art.

El manifest, promogut per la Plataforma d'Entitats Cultural de Lleida, s'ha elaborat amb la voluntat d'aconseguir noves adhesions i l'activació de la societat civil per defensar el patrimoni cultural. L'escriptor Pep Coll ha estat l'encarregat de fer la lectura del manifest durant l'acte de presentació que ha tingut lloc quest dimecres davant del Museu de Lleida, acompanyat dels representants de les entitats que l'han impulsat.

El manifest és conseqüència de la sentència i del decret d'execució provisional del jutjat de primera instància d'Osca que ordena el trasllat de les obres d'art de Sixena cap al monestir abans del 25 de juliol. Tot i la data, el portaveu de les entitats signants, Xavier Quinquillà, ha assegurat que "encara estem a temps" d'evitar el trasllat però diu que a més del moviment de la societat civil; que el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, celebra; és imprescindible que la Generalitat actuï. El director d'una de les entitats signats, els Amics de la Seu Vella, Joan Ramon González, demana que es respecti la propietat catalana de les obres en litigi.

Els signants del manifest reclamen que la Generalitat activi amb urgència "els mecanismes legals i administratius" que té a l'abast per defensar la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu de Lleida i que ho faci en base al que marca l'Estatut, la Llei de Museus de 1990 i la Llei de Patrimoni Cultural Català de 1993. En aquest sentit recorden que les obres de Sixena formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català, motiu pel qual "no poden sortir de Catalunya sense l'autorització de la Generalitat". El text és obert a noves adhesions, que es poden fer arribar a plataformaentitatsculturals@gmail.com.

Una sentència que "no té en compte la compra legal"
El jutjat d'Osca ha sentenciat la nul·litat de les compres efectuades per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d'Art de Catalunya entre els anys 1983 i 1994. El monestir de Sixena és Monument Nacional des del 1923, motiu pel qual la jutge considera que les obres d'art que acollia també tenen aquesta consideració. La magistrada opina que la declaració es va fer per evitar vendes de patrimoni moble i afirma que des de llavors no se n'havia produït cap. La interpretació judicial, però, contrasta amb el que defensen des de Catalunya; que just dos anys després, el 1925, hi va haver una venda, que va tenir l'autorització de les monges, del bisbe, del Vaticà i del govern espanyol.

"El govern català va fer les compres d'art per tal de protegir-les de l'abandonament del monestir de Sixena", defensen els signants. La venda es va fer amb la priora de Valldoreix, afegeixen, amb l'acord de les religioses santjoanistes que van abandonar Sixena pel mal estat en què es trobava. L'operació "legal" va tenir l'aprovació del Vaticà, del bisbat de Lleida –de qui depenia, llavors, el monestir- i de l'arquebisbat de Barcelona, afegeixen.


Comentaris

envia el comentari