El Parlament s’haurà de constituir com a molt tard el 10 de juny, dins els vint dies hàbils següents a les eleccions. Un cop constituït el Parlament, el president o presidenta de la cambra, dins els deu dies hàbils següents, ha de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat després de fer una ronda de consultes amb els representants de les formacions parlamentàries. El termini de deu dies acabaria el 25 de juny, inclòs, si la cambra es constituís el 10 de juny, exhaurint el termini que té per fer-ho. Si el candidat a la presidència no aconsegueix majoria absoluta, un mínim de 68 diputats, es pot sotmetre a una altra votació, dos dies després, en què serà suficient la majoria simple, més vots a favor que en contra.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura no és elegit cap candidat, el Parlament es dissol automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer en el termini de quaranta-set dies després de la convocatòria, amb un campanya electoral reduïda a vuit dies. En aquest cas, la repetició electoral se situaria a l’octubre.
El Parlament no s’ha hagut de dissoldre mai automàticament després d’unes eleccions per no haver pogut investir cap president de la Generalitat, però el desembre del 2020 es va dissoldre de manera automàtica per primer cop a la història perquè no es va investir cap nou president després de la inhabilitació de Quim Torra. Aquella dissolució automàtica es va produir quan ja s’havien complert prop de tres anys de legislatura i va comportar la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer de 2021.
Investidures des del 1980
Els presidents de la Generalitat des del restabliment del Parlament han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017), Quim Torra (2018-2020) i Pere Aragonès, que ho és des del maig del 2021.
Pujol va ser investit el 1980 en segona votació, per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984, en primera, per 87 a favor i 44 en contra; el 1988, en primera, per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992, en primera, per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995, en segona, per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999, en primera, per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions; Maragall ho va ser el 2003 en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla, el 2006, en primera, per 70 a favor i 65 en contra; Mas, el 2010, en segona, per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012, en primera, per 71 a favor i 63 en contra; Puigdemont, el 2016, en primera, per 70 a favor, 63 en contra i 2 abstencions; Torra, el 2018, en segona, per 66 a favor, 65 en contra i 4 abstencions, i Aragonès, el 2021, en el segon ple d’investidura a què es va sotmetre, però en primera votació, per 74 a favor i 61 en contra.
Constitució del Parlament
Correspon al president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, convocar la primera sessió de constitució de la cambra catalana, en què s’elegirà el president o presidenta del Parlament, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa.
Des del restabliment del Parlament n’han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995, dues legislatures), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010, dues legislatures), Núria de Gispert (2010-2015, dues legislatures), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, elegida el 9 de juny de 2023 amb la legislatura en curs en substitució de Borràs, que va perdre la condició de diputada.
