L’entitat ADLO Pirineu ha demanat modificar el recorregut de la Val d’Aran by UTMB per la presència confirmada d’una ossa amb tres cadells en una zona del recorregut. L’associació considera que el pas dels prop de 7.500 participants previstos entre l’1 i el 5 de juliol podria afectar un espai especialment sensible per a la cria de l’os bru.

Segons l’entitat ecologista, el tram afectat és utilitzat cada any per femelles d’os bru durant el període de cria. A més de l’ossa amb tres cadells, també s’ha detectat la presència d’almenys dues femelles més amb cries en àrees properes. Una situació que, asseguren, incrementa el risc tant per als animals com per als corredors, voluntaris, familiars i visitants vinculats a la prova.

Una zona especialment sensible per a la cria

ADLO Pirineu adverteix que el pas massiu de persones per aquesta àrea durant un moment clau per al desenvolupament de les cries pot provocar alteracions en el comportament dels animals. Segons l’associació, aquesta pressió també podria augmentar l’estrès de les ventrades i incrementar el risc de trobades fortuïtes amb femelles que protegeixen els seus cadells.

Per aquest motiu, l’entitat reclama al Conselh Generau d’Aran una modificació puntual del recorregut que permeti compatibilitzar la celebració de la cursa amb la conservació d’una espècie estrictament protegida. En aquest sentit, insisteix que la petició no qüestiona la celebració de la Val d’Aran by UTMB. Sinó únicament el pas per aquest tram concret.

Precedents en altres territoris

L’associació recorda que administracions com el Govern d’Astúries han aplicat en diverses ocasions restriccions temporals d’accés quan s’ha detectat la presència de femelles d’os amb cries en zones freqüentades pel públic. Per això, demana que s’adopti una mesura similar a la Val d’Aran.

Finalment, ADLO Pirineu considera que les proves esportives multitudinàries haurien d’anar precedides d’un estudi d’impacte ambiental. Per analitzar els possibles efectes sobre la fauna i els hàbitats més sensibles. Tot i això, defensa que la convivència entre aquest tipus d’esdeveniments i la conservació del patrimoni natural és possible. Sempre que les decisions es prenguin amb criteris tècnics, científics i de protecció de la biodiversitat.