El secretari general del Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), Xavier Massó, reclama que els docents i les direccions dels centres tinguin més capacitat sancionadora cap als alumnes que assetgen de forma greu els seus companys. En una entrevista amb l’ACN, Massó creu que els actuals protocols no funcionen, que la mediació entre víctima i agressor s’hauria d’eliminar, i que calen càstigs més severs per als escolars que assetgen altres estudiants. A més, considera un error greu el fet que normalment siguin les víctimes les que canvien de centres i els assetjadors es quedin al seu entorn habitual. Per això, demana a Educació que professors i direccions tinguin més poder disciplinari.
Massó admet que els casos han crescut els últims anys i que els més greus, que poden ser un 5%, segons ell, també estan augmentant. El representant del segon sindicat del personal docent, el principal a Secundària, ha remarcat que la principal mancança dels centres per abordar l’assetjament de caràcter greu és la seva falta d’autoritat sancionadora. Segons ell, els protocols actuals no funcionen, i s’haurien de donar més eines i capacitat disciplinària als docents i les direccions dels centres per tal d’abordar ràpidament i de forma eficaç els conflictes més importants. A parer seu, l’assetjament més habitual és fàcil de detectar, però el problema és que els centres no poden fer res, estan lligats de mans i peus.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Possibles «psicòpates»
Massó explica que diversos estudis psiquiàtrics han calculat que al voltant del 12% de la població té trets psicopàtics. No obstant això, la majoria estan ben integrats a la societat perquè les regles els inhibeixen. Això, segons ell, porta a la conclusió que la normativa ha de ser més dura tant a les escoles com als instituts, per tal de no «posar la societat en mans de psicòpates». «Els assetjadors són calculadors, es fiquen amb el que acaba d’arribar, que no té ningú que l’ajudi, que és tímid», diu. «Per passivitat, s’afavoreix» que els assetjadors abusin d’aquest tipus de víctimes, assegura.
El representant sindical, amb més de 30 anys d’experiència com a professor, explica que l’assetjament greu pot començar a la Primària, quan qualsevol adult sap detectar que hi ha malícia. És aleshores quan s’ha de poder actuar d’arrel perquè no vagi a més, considera. Tanmateix, no creu que el pas de l’escola de Primària a l’institut de Secundària sigui un factor de risc per a les víctimes.
Les xarxes i els abusos sexuals
Respecte al fet que l’assetjament escolar greu comenci o continuï a través de les xarxes socials, el representant del principal sindicat de professors de Secundària diu que els professors ho acostumen a detectar gairebé sempre, perquè es nota també als patis, però els costa encara més intervenir. També reclama que la digitalització dels infants comenci més tard per tal d’assentar primer les bases analògiques de la personalitat i l’educació. D’altra banda, no està d’acord amb la tesi que els alumnes sàpiguen manejar les noves tecnologies molt més que els docents, sinó que saben utilitzar certes eines que, en el fons, són similars a altres anteriors.
Sobre l’assetjament sexual entre alumnes, el secretari general d’ASPEPC-SPS opina que es pot introduir l’educació sexual en assignatures com ètica o biologia, però creu que el respecte a la persona i els valors no s’ensenyen ni es poden transmetre directament, sinó que es van adquirint en el procés educatiu.
