L’anàlisi de biomarcadors de placenta en sang permet fer un seguiment més personalitzat dels embarassos amb fetus de baix pes, evita induccions al part innecessàries i redueix les complicacions. Així es desprèn d’un estudi multicèntric liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia d’aquest hospital. El treball s’ha centrat en dos biomarcadors específics que ja havien mostrat capacitat per predir altres problemes de l’embaràs. Els resultats, que s’han publicat a ‘Nature Medicine’, han provat que el mètode és tan efectiu com les ecografies Doppler, les proves estàndard que es fan actualment. A més, han revelat que el nou sistema és més precís perquè permet distingir les gestacions de més risc.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Un dels principals reptes en obstetrícia és l’atenció a les gestacions amb fetus amb baix pes (per sota del percentil 10). Dins d’aquest grup es troben els fetus petits per la seva edat gestacional i els que presenten un retard en el seu creixement. Aquests últims són especialment rellevants, ja que, a més del baix pes, acostumen a presentar complicacions més greus, tant durant l’embaràs com en el part i després del naixement.
Per diferenciar els fetus petits per la seva edat gestacional dels que tenen retard de creixement, actualment es té en compte el pes del fetus i es fan estudis amb ecografia Doppler. Tanmateix, hi ha centres que no disposen de personal qualificat o d’aquesta tecnologia i, a més, no hi ha protocols estandarditzats. “Diferenciar aquestes dues condicions, que tenen un risc de complicacions tan diferent, és molt important per prendre decisions”, ha explicat el doctor Manel Mendoza, responsable de la Unitat d’Insuficiència Placentària de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR. Ha assenyalat que les guies clíniques recomanen avançar el part a la setmana 37 en fetus amb retard de creixement, mentre que en els fetus petits es pot esperar fins a la setmana 40.
