Un enzim implicat en el metabolisme dels lípids del sistema nerviós, anomenat esfingomielinasa àcida (ASM), podria convertir-se en una nova diana terapèutica per al tractament de l’atròfia muscular espinal (AME). Segons una recerca conjunta entre la UdL i la Universitat Pablo Olavide (UPO) de Sevilla.
L’estudi, publicat a la revista científica Biomedicine & Pharmacotherapy, ha identificat aquest enzim com un element clau per millorar els símptomes i la progressió de l’AME. Una malaltia neurodegenerativa d’origen genètic que provoca pèrdua de força i massa muscular.
Un pas endavant en la recerca biomèdica
Els investigadors han descobert que bloquejar l’activitat de l’enzim ASM mitjançant fàrmacs ja existents o tècniques d’interferència genètica (ARNi) permet augmentar els nivells de la proteïna SMN. Essencial per a la supervivència de les motoneurones. Aquesta troballa obre noves vies per desenvolupar tractaments més efectius i menys invasius.
En aquest sentit, la recerca connecta per primera vegada l’AME amb els esfingolípids, uns greixos essencials per a la formació de membranes cel·lulars i la transmissió de senyals neuronals. Fins ara, no s’havia establert aquesta relació, fet que amplia el coneixement sobre els mecanismes moleculars.
Resultats prometedors amb models animals i cel·lulars
Cal destacar que l’equip científic ha combinat anàlisi computacional de dades genètiques amb models experimentals. Tant en organismes vius senzills com el nematode Caenorhabditis elegans, com en cultius de neurones motores de pacients amb AME. Finalment, els resultats han mostrat una reducció dels signes primerencs de dany neuronal i una millora en la resposta cel·lular.
Tanmateix, “bloquejar l’ASM augmenta la proteïna SMN, que és la clau per evitar la degeneració de les motoneurones”, expliquen els investigadors. Això podria millorar l’eficàcia dels tractaments actuals i reduir el risc de recaigudes en pacients amb formes extremes d’AME.
Participació de la UdL i l’IRBLleida
A la recerca hi han participat els professors Rosa M. Soler Tatché, Ana Garcerá i Ferran Celma, de la Unitat de Senyalització Neuronal del Departament de Medicina Experimental de la UdL i de l’IRBLleida. Juntament amb les doctorandes Maria Pilar Miralles i Maria Beltran. Des de Sevilla, l’equip de la UPO ha aportat l’expertesa en biologia molecular i metabolisme dels lípids.
Segons els investigadors, el metabolisme dels esfingolípids també està relacionat amb altres malalties neurodegeneratives com l’Esclerosi Múltiple, l’ELA, l’Alzheimer o el Parkinson. Cosa que obre noves línies d’investigació per aplicar aquesta descoberta a altres trastorns del sistema nerviós.
Cap a noves estratègies terapèutiques
Paral·lelament, els autors de l’estudi destaquen que el repte ara és validar aquests resultats en models animals més complexos. I, posteriorment, en assaigs clínics amb pacients. L’objectiu és determinar si la inhibició de l’ASM pot convertir-se en una eina terapèutica segura i efectiva.
Aquesta recerca situa Lleida i Sevilla al mapa internacional de la investigació biomèdica. També reforça el paper de la UdL i l’IRBLleida com a centres capdavanters en la lluita contra les malalties neurodegeneratives.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. 
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. 
