Investigadors del Grup de Càncer de Cap i Coll del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), liderats per la doctora Irene Braña, han participat en l’assaig clínic internacional de fase 3 KEYNOTE-689. Els resultats de l’estudi, presentats al congrés anual de l’Associació Americana de Recerca, a Chicago, demostren que afegir l’anticòs monoclonal pembrolizumab abans i després de l’operació al tractament estàndard millora la supervivència lliure d’esdeveniments en pacients amb tumors de cap i coll localment avançats. Els resultats obren la porta a poder oferir noves oportunitats terapèutiques als pacients amb una malaltia que ha vist pocs avenços en noves opcions de tractament en les últimes dècades.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Per als pacients amb carcinoma escamós de cap i coll localment avançat, la radioteràpia després de la cirurgia és el tractament estàndard, o radioteràpia més quimioteràpia en els pacients amb pitjor pronòstic. Aproximadament un terç acaben recaient i només la meitat sobreviu als cinc anys. L’assaig clínic de fase 3 KEYNOTE-689 investiga l’eficàcia i la seguretat del pembrolizumab, un anticòs monoclonal dirigit a la proteïna PD-1, abans i després de la cirurgia més el tractament de referència, radioteràpia amb quimioteràpia o sense.
En l’assaig van participar 714 pacients, 321 van rebre pembrolizumab abans i després de la cirurgia a més del tractament estàndard de radioteràpia prèvia amb o sense quimioteràpia. La supervivència lliure d’esdeveniments als 36 mesos va ser del 57,6% al grup de pembrolizumab i del 46,4% al control en tots els participants. També es va dividir els pacients d’acord amb l’expressió del biomarcador PD-L1 en cèl·lules tumorals i immunes del microambient, que s’utilitza habitualment per seleccionar els pacients que podrien beneficiar-se de la immunoteràpia. Els beneficis d’afegir pembrolizumab també van ser estadísticament significatius en aquests grups.
La doctora Braña, cap del Grup de Càncer de Cap i Coll del VHIO, explica que l’estàndard d’atenció per a pacients amb carcinoma escamós de cap i coll localment avançat “no ha canviat de manera substancial des del 2004, en què es va establir l’addicció de quimioteràpia a la radioteràpia postoperatòria com a règim de tractament per a la malaltia d’alt risc”.
Aquesta oncòloga mèdica, coautora de l’estudi, destaca que els resultats de l’assaig KEYNOTE-689 mostren que “una nova estratègia terapèutica basada a afegir immunoteràpia, en aquest cas un inhibidor de punt de control immunitari, abans i després de la cirurgia, millora significativament la supervivència lliure d’esdeveniments en aquests pacients, obrint la porta a poder oferir noves oportunitats terapèutiques”. L’estudi ha comptat amb la col·laboració del Grup d’Oncologia Radioteràpica del VHIO i els equips de Cirurgia Maxil·lofacial i Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
