Les desigualtats de salut a Catalunya continuen evidenciant diferències importants entre la població. Segons l’Informe Social 2025, la meitat de les persones amb menys recursos pateixen problemes de salut o malalties cròniques. En canvi, entre la resta de trams de renda, aquest percentatge es redueix fins a una quarta part. Les dades confirmen que el nivell econòmic és un factor determinant en l’estat de salut.

A més, el territori també marca diferències. A Catalunya, la distància en l’esperança de vida entre municipis és de 2,4 anys. A Barcelona, però, supera els 11 anys entre barris.

El codi postal i la renda, factors clau

Els experts assenyalen que les condicions de vida tenen un paper central. Aspectes com l’educació, l’alimentació, la feina o l’habitatge influeixen directament en la salut. En aquest sentit, l’informe mostra diferències de més de 10 punts en indicadors com la diabetis, l’obesitat o les limitacions de mobilitat entre els grups més rics i els més vulnerables.

També es detecta una menor participació en programes de prevenció entre les persones amb menys recursos. Aquest fet pot agreujar diagnòstics tardans i complicacions de salut.

Una desigualtat que comença abans de néixer

Els especialistes alerten que aquestes desigualtats de salut a Catalunya marcades per la renda poden començar en etapes molt primerenques. Les condicions durant l’embaràs ja poden influir en la salut futura. A més, recorden que la capacitat de prendre decisions saludables no és igual per a tothom. Factors com el temps disponible o la precarietat laboral condicionen els hàbits.

Un exemple clar és l’obesitat infantil. La seva prevalença es duplica entre els infants de famílies amb menys recursos.

Diferències de fins a 11 anys de vida

L’esperança de vida a Catalunya és de 84,2 anys, una de les més altes. Tot i això, les desigualtats són evidents. Segons l’informe, cada increment de 5.000 euros en la renda d’un barri pot suposar fins a 10 mesos més de vida. També s’estima que les persones sense llar viuen fins a 25 anys menys.

Els experts indiquen que aquestes diferències s’accentuen amb el pas del temps, ampliant la bretxa entre grups socials. És per això que, davant aquesta situació, els especialistes consideren que el sistema sanitari universal no és suficient per reduir les desigualtats. Defensen la necessitat d’impulsar polítiques públiques específiques per protegir els col·lectius més vulnerables. També aposten per integrar els determinants socials en l’atenció sanitària.

En aquesta línia, s’ha desenvolupat una guia per incorporar factors com la situació laboral o l’habitatge en la història clínica dels pacients. L’objectiu és millorar l’atenció i adaptar-la a cada realitat.