El Centre Delàs d’Estudis per a la Pau calcula que tota la despesa de caràcter militar de l’Estat espanyol ha assolit aquest 2025 el 2,48% del PIB, per sobre del 2% anunciat la setmana passada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El Centre Delàs diu que al pressupost oficial de 33.123 milions d’euros, inclosos els 10.471 milions extres, cal sumar-hi altres partides relacionades amb la cursa militarista, que fan pujar el total fins als 40.457 milions d’euros. Així ho conclou la nova publicació del Centre Delàs, ‘La despesa militar i el rearmament d’Espanya el 2025’. La publicació també destaca que el pla presentat pel govern de Pedro Sánchez la setmana passada dilueix de manera intencionada el pes que tenen les compres d’armament en aquests 10.471 milions aprovats. “Sota conceptes més amables com ‘Instruments de defensa i dissuasió’ o ‘Condicions laborals, preparació i equipament’ s’inclouen assignacions molt abundants a programes d’armament (PEM).

 TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Segons el Centre Delàs, resulta “alarmant”, com a exemple, el cas del POD designador làser per a avions de combat, inclòs en una gran partida de ‘Modernització i millora de capacitats d’entrenament’, que, a més,, és produït per l’empresa israeliana Rafael, expliquen els autors. No és l’única empresa israeliana que en sortirà beneficiada per aquesta nova injecció de despesa militar, ja que també es contemplen 350 milions per a un Sistema Conjunt de Ràdio Tàctica (SCRT) que fabrica un consorci en què Elbit Systems és el soci tecnològic. La major part d’aquests increments es dirigeixen a les inversions en programes d’armaments (PEM) que, actualment, ja sumen 53.415 milions d’euros, i el calendari de pagaments de la dècada vinent anticipa que la despesa militar no només no baixarà del 2%, sinó que s’acostarà al 3% del PIB.

“Una despesa militar d’aquesta magnitud no només suposa deixar d’invertir durant aquest exercici en altres sectors que fàcilment es podrien considerar prioritaris per a la ciutadania (com són la salut, l’educació, l’habitatge o la lluita contra la crisi mediambiental), sinó que també cal esperar que suposi retallades en altres ministeris”, alerta Pere Ortega, investigador del Centre Delàs 2025′. El fet que la despesa militar mundial sigui el 2024 la vuitena economia mundial, el creixement exponencial i les expectatives de militarització futures allunyen les possibilitats de pau entre estats i de seguretat per als pobles. “El govern espanyol tenia la possibilitat d’escollir entre sumar-se al deliri militarista i plegar-se davant de les exigències dels EUA o marcar perfil propi i defensar un model alternatiu de polítiques de pau i seguretat no bel·licistes”, apunta Quique Sánchez, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació.

Segons les dades publicades aquest dilluns per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), la despesa militar mundial va arribar als 2,7 bilions de dòlars el 2024, un 9,4% més en termes reals respecte al 2023. Això suposa un augment de gairebé el 20% en tres anys, el major de la història recent. A l’Orient Mitjà ha augmentat la despesa militar un 15%, Europa, un 17%, liderat per Europa occidental que incrementa les partides militars un 24%, i l’est i sud-est asiàtics, amb un 7,5% i 7,8%. El lideratge mundial el mantenen els països OTAN, els 32 membres del qual sumen el 55% del total de la despesa militar mundial (1.506 milions de dòlars). La despesa militar dels Estats Units va créixer un 5,7% fins als 997.000 milions, acaparant el 37% del total mundial el 2024. Rússia, que incrementa en un any la despesa un 38% (149.000 milions), i Israel, que ho fa un 65%, mostren la seva aposta per una economia de guerra que sustenta. La Xina augmenta per 33è any consecutiu el seu pressupost militar, i és de nou la segona potència en despesa militar amb 314.000 milions el 2024.

La despesa militar dels països membres de la Unió Europea va assolir els 369.962 milions de dòlars el 2024, un nivell superior al registrat al final de la Guerra Freda, amb un augment del 17%, impulsat principalment pels països de l’Europa central i oriental. Tot i això, 4 dels 5 països europeus que figuren entre els 15 principals països que més gasten segueixen sent occidentals. Alemanya, en particular, va augmentar la despesa militar un 28% el 2024, convertint-se en l’inversor més gran d’Europa Central i Occidental per primera vegada des de la reunificació.

A més de les subvencions directes de la UE per a la investigació, el desenvolupament, la producció i l’adquisició d’armament (que pujarien a prop de 1.500 milions el 2024 i 5.000 milions en el marc del Fons Europeu de Suport a la Pau), la Comissió Europea ha facilitat l’ús de programes civils per a projectes militars, des del programa mediambiental LIFE fins als actors financers privats, inclosos els de finançament sostenible i el Banc Europeu d’Inversions, a invertir en empreses armamentístiques. “Entre l´exacerbació de la carrera armamentística mundial i la defensa d’una disputada hegemonia, la militarització de la UE també suposa una amenaça per a la pau i la seguretat dels seus ciutadans. El recent pla de 800.000 milions d´euros addicionals en despesa militar per als pròxims quatre anys implicarà abans o després una reducció de la despesa pública en sanitat, pensions, educació o lluita contra el canvi climàtic i les seves conseqüències”, alerta Laëtitia Sédou, responsable d’incidència europea de l’ENAAT, la campanya europea contra el comerç d’armes.

“L’aposta per la militarització de les principals potències al costat de la incertesa política internacional allunyen les opcions de pau en alguns dels principals conflictes armats i augmenten la probabilitat d’optar per les vies militars en regions amb tensions latents. A més, l’objectiu arbitrari del 2% del PIB mundial en pressupostos militars és substituït pel 3,5% de les empreses armes, i 3 de cada 4 de les principals indústries militars són dels països de l’entorn OTAN”, analitza Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs i de la Campanya Global sobre la Despesa Militar (GCOMS).

El Centre Delàs d’Estudis per a la Pau calcula que tota la despesa de caràcter militar de l’Estat espanyol ha assolit aquest 2025 el 2,48% del PIB, per sobre del 2% anunciat la setmana passada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El Centre Delàs diu que al pressupost oficial de 33.123 milions d’euros, inclosos els 10.471 milions extres, cal sumar-hi altres partides relacionades amb la cursa militarista, que fan pujar el total fins als 40.457 milions d’euros. Així ho conclou la nova publicació del Centre Delàs, ‘La despesa militar i el rearmament d’Espanya el 2025’. La publicació també destaca que el pla presentat pel govern de Pedro Sánchez la setmana passada dilueix de manera intencionada el pes que tenen les compres d’armament en aquests 10.471 milions aprovats. “Sota conceptes més amables com ‘Instruments de defensa i dissuasió’ o ‘Condicions laborals, preparació i equipament’ s’inclouen assignacions molt abundants a programes d’armament (PEM).

 TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Segons el Centre Delàs, resulta “alarmant”, com a exemple, el cas del POD designador làser per a avions de combat, inclòs en una gran partida de ‘Modernització i millora de capacitats d’entrenament’, que, a més,, és produït per l’empresa israeliana Rafael, expliquen els autors. No és l’única empresa israeliana que en sortirà beneficiada per aquesta nova injecció de despesa militar, ja que també es contemplen 350 milions per a un Sistema Conjunt de Ràdio Tàctica (SCRT) que fabrica un consorci en què Elbit Systems és el soci tecnològic. La major part d’aquests increments es dirigeixen a les inversions en programes d’armaments (PEM) que, actualment, ja sumen 53.415 milions d’euros, i el calendari de pagaments de la dècada vinent anticipa que la despesa militar no només no baixarà del 2%, sinó que s’acostarà al 3% del PIB.

“Una despesa militar d’aquesta magnitud no només suposa deixar d’invertir durant aquest exercici en altres sectors que fàcilment es podrien considerar prioritaris per a la ciutadania (com són la salut, l’educació, l’habitatge o la lluita contra la crisi mediambiental), sinó que també cal esperar que suposi retallades en altres ministeris”, alerta Pere Ortega, investigador del Centre Delàs 2025′. El fet que la despesa militar mundial sigui el 2024 la vuitena economia mundial, el creixement exponencial i les expectatives de militarització futures allunyen les possibilitats de pau entre estats i de seguretat per als pobles. “El govern espanyol tenia la possibilitat d’escollir entre sumar-se al deliri militarista i plegar-se davant de les exigències dels EUA o marcar perfil propi i defensar un model alternatiu de polítiques de pau i seguretat no bel·licistes”, apunta Quique Sánchez, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació.

Segons les dades publicades aquest dilluns per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), la despesa militar mundial va arribar als 2,7 bilions de dòlars el 2024, un 9,4% més en termes reals respecte al 2023. Això suposa un augment de gairebé el 20% en tres anys, el major de la història recent. A l’Orient Mitjà ha augmentat la despesa militar un 15%, Europa, un 17%, liderat per Europa occidental que incrementa les partides militars un 24%, i l’est i sud-est asiàtics, amb un 7,5% i 7,8%. El lideratge mundial el mantenen els països OTAN, els 32 membres del qual sumen el 55% del total de la despesa militar mundial (1.506 milions de dòlars). La despesa militar dels Estats Units va créixer un 5,7% fins als 997.000 milions, acaparant el 37% del total mundial el 2024. Rússia, que incrementa en un any la despesa un 38% (149.000 milions), i Israel, que ho fa un 65%, mostren la seva aposta per una economia de guerra que sustenta. La Xina augmenta per 33è any consecutiu el seu pressupost militar, i és de nou la segona potència en despesa militar amb 314.000 milions el 2024.

La despesa militar dels països membres de la Unió Europea va assolir els 369.962 milions de dòlars el 2024, un nivell superior al registrat al final de la Guerra Freda, amb un augment del 17%, impulsat principalment pels països de l’Europa central i oriental. Tot i això, 4 dels 5 països europeus que figuren entre els 15 principals països que més gasten segueixen sent occidentals. Alemanya, en particular, va augmentar la despesa militar un 28% el 2024, convertint-se en l’inversor més gran d’Europa Central i Occidental per primera vegada des de la reunificació.

A més de les subvencions directes de la UE per a la investigació, el desenvolupament, la producció i l’adquisició d’armament (que pujarien a prop de 1.500 milions el 2024 i 5.000 milions en el marc del Fons Europeu de Suport a la Pau), la Comissió Europea ha facilitat l’ús de programes civils per a projectes militars, des del programa mediambiental LIFE fins als actors financers privats, inclosos els de finançament sostenible i el Banc Europeu d’Inversions, a invertir en empreses armamentístiques. “Entre l´exacerbació de la carrera armamentística mundial i la defensa d’una disputada hegemonia, la militarització de la UE també suposa una amenaça per a la pau i la seguretat dels seus ciutadans. El recent pla de 800.000 milions d´euros addicionals en despesa militar per als pròxims quatre anys implicarà abans o després una reducció de la despesa pública en sanitat, pensions, educació o lluita contra el canvi climàtic i les seves conseqüències”, alerta Laëtitia Sédou, responsable d’incidència europea de l’ENAAT, la campanya europea contra el comerç d’armes.

“L’aposta per la militarització de les principals potències al costat de la incertesa política internacional allunyen les opcions de pau en alguns dels principals conflictes armats i augmenten la probabilitat d’optar per les vies militars en regions amb tensions latents. A més, l’objectiu arbitrari del 2% del PIB mundial en pressupostos militars és substituït pel 3,5% de les empreses armes, i 3 de cada 4 de les principals indústries militars són dels països de l’entorn OTAN”, analitza Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs i de la Campanya Global sobre la Despesa Militar (GCOMS).