Els enginyers i economistes veuen les dessaladores mòbils com una solució «d’urgència» davant l’entrada en emergència per sequera, però asseguren que en cap cas pot convertir-se en estructural. Entre d’altres, pels costos econòmics i perquè el model de dessalinització està pensat per a grans plantes com les del Prat i la Tordera. Arran del projecte que impulsa el sector hoteler de Lloret de Mar (Selva), i que es podria replicar en altres llocs de la Costa Brava, els experts també creuen que cal redactar una normativa que en reguli la implantació. En paral·lel, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua també proposa que aquella que surt de les depuradores del litoral, en comptes d’abocar-se al mar, s’injecti als aqüífers per recarregar-los.
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua l’integren tres col·legis d’enginyers (els Industrials, els Agrònoms i els de Camins, Canals i Ports) i el d’Economistes. Aquest dijous a la tarda, l’observatori ha celebrat a Girona la segona sessió del cicle de debats i conferències que organitza al voltant de la gestió de l’aigua, que es va engegar el desembre passat a Barcelona.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
La jornada ha posat el focus en la necessitat d’avançar cap a la transició hídrica, passant de l’aigua de pluja a aquella altra que aporta la tecnologia. I en aquest camí, precisament, un dels pilars és la dessalinització. «És una de les solucions que ens han de permetre arribar a fer aquesta transició, per evitar dependre del clima i produir aigua de manera constant», explica l’enginyer químic Guillem Gilabert, expert en la matèria. Gilabert concreta que a l’estat espanyol hi ha zones -posa com a exemple Eivissa o les Canàries- que periòdicament estiren aigua del mar per tractar-la i nodrir les seves xarxes d’abastament. «No cal anar massa lluny; a l’illa del Hierro, el 100% de l’aigua que es consumeix és dessalada», explica l’enginyer.
Ara bé, Guillem Gilabert també subratlla que aquest model està pensat, sobretot, per a plantes grans (per a les quals hi ha una legislació específica). De retruc, l’expert també subratlla que la dimensió d’aquestes dessaladores -pensades per a grans bosses de població- permet produir aigua potable amb menor despesa. «Deixant de banda que res té un cost energètic tan baix com bombejar-la d’un riu, hem de pensar que si es pren com a referència una família de quatre persones, el consum energètic per abastir-la amb aigua dessalada durant un any serà el mateix que la despesa que els faci la nevera de casa», concreta Gilabert.
Referint-se al cas de Lloret de Mar, l’expert concreta que la proposta dels hotelers d’invertir 1,5 milions en una dessaladora mòbil per poder omplir piscines, ja d’entrada «posa en relleu la importància que té l’aigua com a motor per sostenir qualsevol activitat econòmica». Gilabert sí que creu, però, que caldria impulsar una normativa per regular la implantació d’aquestes dessalinitzadores i que «es poguessin desplegar amb totes les garanties».
