Un equip d’investigadores de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua ha detectat diversos additius plàstics en una quarantena de productes menstruals. Tant d’un sol ús com reutilitzables.

L’estudi, publicat a la revista Environmental Science and Technology, alerta que el contacte dèrmic amb aquestes substàncies pot ser una via d’exposició rellevant per a la salut humana. I que, a més, poden tenir un impacte ambiental significatiu.

La recerca vol avaluar el nivell d’exposició a compostos químics

L’objectiu principal de la recerca era avaluar el nivell d’exposició a compostos químics a través del contacte directe amb productes com compreses, tampons, roba interior menstrual o copes. La pell vaginal i vulvar, recorden les investigadores, té una capacitat d’absorció molt superior a la de la pell general. Fet que pot augmentar el risc d’entrada d’aquestes substàncies al cos.

Entre els compostos detectats hi ha ftalats, un tipus de plastificants ja regulats a la Unió Europea per ser disruptors endocrins. És a dir, per interferir en el sistema hormonal i estar associats a problemes reproductius, ginecològics i fins i tot a un major risc de càncer. També s’han trobat èsters organofosforats, estudiats per primera vegada en productes menstruals. Així com plastificants alternatius, dels quals encara se’n desconeixen bona part dels efectes tòxics.

Segons els resultats, les compreses reutilitzables són els productes amb concentracions més altes d’aquests additius. Seguides de les compreses d’un sol ús, salvaslips i roba interior menstrual. En canvi, les copes menstruals i els tampons presenten els nivells més baixos.

Els plastificants alternatius són predominants en els productes d’un sol ús. Un fet que, segons les investigadores, reflecteix l’ús creixent de substituts dels plastificants convencionals, alguns dels quals podrien ser igualment perillosos. La directora de l’IDAEA i autora principal de l’estudi, Ethel Eljarrat, ha alertat que s’han identificat substàncies “preocupants” per a la salut.

Cal destacar que fins ara no s’havien analitzat en productes menstruals. Segons Eljarrat, és essencial continuar investigant aquesta via d’exposició per determinar si pot comportar riscos addicionals respecte a altres fonts conegudes. Com l’alimentació, la inhalació o la pols domèstica. A més, recorda que aquests productes s’utilitzen durant etapes fèrtils. Per la qual cosa la seva exposició pot ser especialment rellevant per a la salut reproductiva.

L’impacte ambiental d’aquests productes

L’estudi també posa èmfasi en l’impacte ambiental d’aquests productes. Els additius plàstics poden alliberar-se durant la rentada dels productes reutilitzables o quan es rebutgen els d’un sol ús. Contribuint així a la contaminació de les aigües residuals i del medi natural. Aquesta situació pot provocar l’acumulació de microcontaminants en ecosistemes aquàtics i terrestres, amb efectes potencials sobre la fauna i la flora.

Les investigadores conclouen que cal més recerca i regulació específica per garantir la seguretat sanitària i ambiental dels productes menstruals, especialment en aquells que mantenen un contacte prolongat amb zones corporals sensibles.