L’Associació per la Defensa del Llop i l’Os al Pirineu (ADLO Pirineu) ha anunciat una fita històrica per a la conservació de la fauna salvatge. I és que per primer cop s’ha detectat la presència d’un linx ibèric (Lynx pardinus) al Pirineu, a tocar de la frontera francesa. La troballa s’ha produït gràcies a una càmera de seguiment instal·lada amb autorització oficial per monitorar l’os bru i el llop.
El linx “Secreto”, viatger incansable
L’exemplar enregistrat ha estat identificat com el linx conegut amb el nom de “Secreto”, ja que el patró del seu pelatge coincideix amb el d’un individu detectat mesos enrere entre la Noguera i el Pallars Jussà. Aquest animal de quatre anys prové de la serra nord de Sevilla i ha recorregut centenars de quilòmetres fins a arribar al Pirineu Axial. A gairebé 1.750 metres d’altitud i a només set quilòmetres de la frontera francesa.
Es tracta d’un desplaçament extraordinari per a una espècie poc habituada a recórrer distàncies tan grans. La càmera de seguiment va captar el seu pas a l’abril en una zona amb abundància de llebres, isards i cabirols. Tot i que les imatges no es van revisar fins a l’estiu. Posteriorment, una altra càmera va enregistrar un vídeo nocturn que confirma la seva presència.
Un hàbitat potencial per al linx ibèric
Aquesta detecció confirma el Pirineu com a hàbitat potencial per al linx ibèric i reforça la necessitat d’impulsar programes de reintroducció i conservació. Tot i que històricament al Pirineu hi habitava el linx boreal (Lynx lynx), desaparegut fa dècades, la presència del linx ibèric obre noves possibilitats. ADLO recorda que l’espècie té un paper clau com a depredador natural de conills, que representen prop del 90% de la seva dieta. Aquesta funció ecològica podria contribuir a reduir la sobrepoblació de conills que afecta de manera crítica les Terres de Lleida i altres zones agrícoles.
La polèmica dels verins
L’associació denuncia com a “inacceptable” que, en ple segle XXI, encara es promogui l’ús de verins com el fosfur d’alumini per controlar la població de conills. Aquestes pràctiques, asseguren, són cruels, provisionals i posen en risc altres espècies amenaçades. El febrer de 2025, el Govern va signar un acord amb Revolta Pagesa que incloïa, entre altres mesures, l’autorització de verins i la negativa explícita a reintroduir el linx. Aquell acord va desencadenar l’extermini de gairebé un milió de conills, segons dades oficials. Tot i això, les batudes nocturnes, les trampes i els productes químics no han solucionat la problemàtica.
Una oportunitat per a la pagesia i el territori
Segons ADLO, és hora de substituir els verins pels criteris científics. L’experiència d’altres comunitats autònomes demostra que la presència del linx no només regula les poblacions de conills sinó que també és compatible amb la ramaderia, ja que els danys que pot provocar són menors que els d’altres carnívors com la guineu o la fagina.
A més, el linx s’ha convertit en un motor econòmic i turístic allà on ha estat reintroduït, impulsant iniciatives d’ecoturisme i creació d’empreses vinculades a la natura i la restauració. Per això, ADLO reclama a les administracions un programa pilot de reintroducció al Pirineu i a les Terres de Lleida, amb l’objectiu d’assegurar l’equilibri dels ecosistemes i el futur de la pagesia. La detecció del primer linx ibèric al Pirineu no és només una curiositat biològica, sinó un punt d’inflexió que podria redefinir la gestió de la fauna salvatge i la convivència entre activitat humana i biodiversitat al nostre país.
