Per aquest proper cap de setmana hi ha convocades manifestacions arreu de Catalunya per expressar el més contundent rebuig als pressupostos generals de l’Estat i als comptes de la Generalitat per al 2014. A més, la mobilització també vol donar resposta a la nova reforma de les pensions que ha d’entrar en vigor el proper 1 de gener. Però anem a pams.
Pel que fa al sector educatiu, la inversió -que no despesa- cau a Catalunya als nivells de l’any 2006, tot i que el sistema denominat de règim general (els ensenyaments no universitaris) compta hores d’ara amb 218.000 alumnes més que llavors. Els comptes del Departament d’Ensenyament s’han reduït en un 22% des de 2010, la qual cosa suposa que la inversió per alumne haurà disminuït un 17,5% en vuit anys, percentatge que arriba al 30% si es compara el proper exercici amb el de 2010. Entre els capítols que més es ressentiran de la nova tisorada d’aquests enèsims pressupostos antisocials destaquen la construcció de nous centres, malgrat la previsió que en els propers anys seran necessaris més instituts a Catalunya com a conseqüència de l’arribada a l’ESO de les promocions nombroses nascudes els anys anteriors a l’inici d’aquesta crisi-estafa que patim. I malgrat que resten encara escampats pel país més de 1.000 barracots. La destralada més forta, amb tot, almenys percentualment, se l’enduu però la formació del maltractat professorat docent que cau gairebé un 60% respecte el 2012 i passa de 850.000 a 141.000 euros. Si dividim aquesta quantitat pels més de 67.000 docents que hi ha, veurem que per a la formació permanent de cada un d’ells el Departament de la senyora Rigau té a bé dedicar-hi una mica més de 2 euros. Només per poder establir una mica de contrast, el comissari de l’any Espriu que enguany celebrem s’emportarà 123.000 euros per la seva feina. O el jove assessor fitxat per la consellera –no ha complert el quart de segle- per a l’estudi comparat de les polítiques educatives de la UE té un contracte a raó de 47.000 euros anuals. A més, cal recordar que aquesta partida ja va patir una forta retallada –del 81%- entre el 2011 i el 2012.
Per acabar-ho d’adobar, els pressupostos per l’any vinent contemplen un augment del 5% per als fons destinats a les escoles concertades, és a dir, uns 40 milions d'euros addicionals respecte del pressupost anterior. És per això, i per moltes més raons que no caben en aquest article, que cal sortir al carrer el proper dissabte a Lleida convocats per la Plataforma LleidaSocial i les Marees Ciutadanes: per manifestar el més absolut rebuig a aquests pressupostos antisocials i a les diferents reformes legislatives que no fan altra cosa que seguir degradant la situació de la majoria de la població: pobresa creixent, baixada de salaris, augment de les taxes en diferents etapes educatives, disminució d’ajuts a l’estudi i de les beques per a menjador, destrucció de llocs de treball i precarització de molts dels que resten, etc. Un llistat interminable que només comporta patiment, degradació de la qualitat de vida i nul•les expectatives de futur per als i les joves.
Podríem mirar d’entendre alguna d’aquestes mesures però el que s’observa és una perfecta sincronia entre els guanys dels grans mercats financers i el desballestament accelerat de l’Estat social. En altres paraules, l’enriquiment d’uns pocs i l’empobriment de la majoria. I això és del tot inacceptable. Només des de la mobilització social i sostinguda podem aturar aquests reguitzell de despropòsits intolerables i possibilitar la reversió d’aquestes polítiques que més que d’austeritat resulten un austericidi per a la major part de la població.
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs
Pel que fa al sector educatiu, la inversió -que no despesa- cau a Catalunya als nivells de l’any 2006, tot i que el sistema denominat de règim general (els ensenyaments no universitaris) compta hores d’ara amb 218.000 alumnes més que llavors. Els comptes del Departament d’Ensenyament s’han reduït en un 22% des de 2010, la qual cosa suposa que la inversió per alumne haurà disminuït un 17,5% en vuit anys, percentatge que arriba al 30% si es compara el proper exercici amb el de 2010. Entre els capítols que més es ressentiran de la nova tisorada d’aquests enèsims pressupostos antisocials destaquen la construcció de nous centres, malgrat la previsió que en els propers anys seran necessaris més instituts a Catalunya com a conseqüència de l’arribada a l’ESO de les promocions nombroses nascudes els anys anteriors a l’inici d’aquesta crisi-estafa que patim. I malgrat que resten encara escampats pel país més de 1.000 barracots. La destralada més forta, amb tot, almenys percentualment, se l’enduu però la formació del maltractat professorat docent que cau gairebé un 60% respecte el 2012 i passa de 850.000 a 141.000 euros. Si dividim aquesta quantitat pels més de 67.000 docents que hi ha, veurem que per a la formació permanent de cada un d’ells el Departament de la senyora Rigau té a bé dedicar-hi una mica més de 2 euros. Només per poder establir una mica de contrast, el comissari de l’any Espriu que enguany celebrem s’emportarà 123.000 euros per la seva feina. O el jove assessor fitxat per la consellera –no ha complert el quart de segle- per a l’estudi comparat de les polítiques educatives de la UE té un contracte a raó de 47.000 euros anuals. A més, cal recordar que aquesta partida ja va patir una forta retallada –del 81%- entre el 2011 i el 2012.
Per acabar-ho d’adobar, els pressupostos per l’any vinent contemplen un augment del 5% per als fons destinats a les escoles concertades, és a dir, uns 40 milions d'euros addicionals respecte del pressupost anterior. És per això, i per moltes més raons que no caben en aquest article, que cal sortir al carrer el proper dissabte a Lleida convocats per la Plataforma LleidaSocial i les Marees Ciutadanes: per manifestar el més absolut rebuig a aquests pressupostos antisocials i a les diferents reformes legislatives que no fan altra cosa que seguir degradant la situació de la majoria de la població: pobresa creixent, baixada de salaris, augment de les taxes en diferents etapes educatives, disminució d’ajuts a l’estudi i de les beques per a menjador, destrucció de llocs de treball i precarització de molts dels que resten, etc. Un llistat interminable que només comporta patiment, degradació de la qualitat de vida i nul•les expectatives de futur per als i les joves.
Podríem mirar d’entendre alguna d’aquestes mesures però el que s’observa és una perfecta sincronia entre els guanys dels grans mercats financers i el desballestament accelerat de l’Estat social. En altres paraules, l’enriquiment d’uns pocs i l’empobriment de la majoria. I això és del tot inacceptable. Només des de la mobilització social i sostinguda podem aturar aquests reguitzell de despropòsits intolerables i possibilitar la reversió d’aquestes polítiques que més que d’austeritat resulten un austericidi per a la major part de la població.
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs
