Josep Capdeferro, professor d’Història del Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha descobert un document que revela una intensa contesa judicial entorn de l’acusada de bruixeria Caterina Freixa a principis del segle XVII a Catalunya. Aquest escrit, trobat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, és una defensa legal signada per catorze destacats advocats catalans, entre ells Pere Antoni Jofreu i Jaume Càncer, en suport de Freixa. La dona havia estat acusada inicialment per una veïna de practicar bruixeria, una acusació que inclou la suposada extracció de part del fetge d’un infant sense deixar cicatriu.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
A més de l’al·legació defensiva, Capdeferro també va trobar un altre document anterior, escrit per Felip Vinyes, l’advocat acusador de Caterina Freixa. Aquest text representa una rèplica inculpatòria basada en els testimonis de catorze dones presumptament confesses de bruixeria, tot suggerint la utilització de confessions sota tortura per obtenir-les. El debat judicial, segons Capdeferro, marca un punt d’inflexió en la persecució de bruixes a Catalunya, iniciant el camí cap a la seva gradual desaparició.
Capdeferro, en el marc de la seva recerca finançada pel Ministerio de Ciencia e Innovación i la Agencia Estatal de Investigación, subratlla la importància d’aquests documents com a exemples clau dels «conflictes singulars per jutjar, arbitrar o concordar» al llarg dels segles. A més, destaca la tècnica jurídica i el suport prominent que van mostrar els advocats en defensa de Freixa, influïts potser per la Companyia de Jesús i altres corrents de pensament del seu temps.
El context històric de la descoberta revela un clima de ‘guerra cultural’ al voltant de les acusacions de bruixeria a la Catalunya de principis del segle XVII. Això es reflecteix en les posicions contrastades dels bisbes catalans, alguns contraris i altres favorables a les persecucions de bruixes, com el bisbe de Vic, jurisdicció on es va desenvolupar el cas de Caterina Freixa. Aquest conflicte, segons Capdeferro, il·lustra un període de debat intens entre ideologies divergents, semblant en alguns aspectes a les ‘guerres culturals’ contemporànies.
Tot i la importància dels documents trobats, l’investigador admet que encara hi ha moltes incògnites, com el desenllaç final del cas de Freixa després del seu trasllat a Barcelona el 1622. La investigació continua amb la promesa de descobrir nous detalls que podrien aportar llum sobre aquest episodi poc conegut de la història jurídica catalana.
