La dona més gran de Catalunya, Angelina Torres, compleix aquest dimarts 112 anys. La successora de Maria Branyas com a persona més longeva del país també ho és de l’Estat i ja se situa en la 57a posició a nivell mundial, segons l’associació Gerontology Research Group (GRG), que verifica dates de naixement i de mort. En una entrevista a l’ACN en motiu del seu aniversari, diu que desconeix la recepta de la seva longevitat. “Cada dia em pregunto per què he arribat a aquesta edat”, expressa. A més, recorda que “Barcelona era un poble” quan ella era jove i que va veure “néixer la Sagrada Família”. Torres viu a un pis a tocar del temple d’Antoni Gaudí amb la seva única filla, una neta i un besnet, que expliquen que no té cap medicament pautat.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Torres va néixer el 18 de març del 1913 a Bellvís (Pla d’Urgell) i la seva mare era una mestressa de casa de Montblanc. El seu pare, un barber de Fondarella, va morir d’un accident de carro quan la seva filla era un infant. Com a conseqüència, la mare va haver de marxar a Barcelona per a treballar i els seus fills també es van anar mudant a la capital. Angelina, la cinquena de set germans, va anar a l’escola de les Salesianes, on l’ensenyaven a llegir i escriure al matí, i a cosir a la tarda.
Testimoni de la construcció de la Sagrada Família, gairebé de principi a fi
Més d’un segle després, explica que la ciutat ha canviat molt des que hi va arribar, i recorda els “balls pels carrers” que feia la gent en dies marcats i revetlles. “Per Sant Joan, ens n’anàvem a Montjuïc, a la Font del Gat, a menjar la coca”, explica. A més, relata una conversa que va tenir amb paletes que estaven “posant els fonaments” de la Sagrada Família quan era una nena. Quan els va preguntar què estaven construint, els treballadors li van respondre: “‘Farem una església de la qual Catalunya en quedarà orgullosa'”, explica, emfatitzant que ha vist tota la construcció de la basílica, gairebé de principi a fi i que “ha quedat preciosa”.
La fam durant la Guerra Civil i l’ofici de corbatera
Un dels canvis en la societat en comparació amb fa un segle que destaca més és que “ara tothom treballa”, referint-se especialment a les dones amb nens. “Quan jo era petita, les mares anaven a esperar els marits que cobressin la setmanada per anar a la plaça”, narra. També qualifica els anys de la Guerra Civil com a terribles. “No teníem menjar, havia d’agafar el tren a Estació de França amb una maleta i anar als poblets a buscar menjar, perquè a Barcelona teníem gana, no teníem res”, diu.
Després del conflicte, es va casar amb Josep Martí –que va morir fa mig segle– a qui ja coneixia anys enrere, però de qui es va haver de separar quan el van cridar al front, i el 1944 va néixer la seva filla Mercè. Malgrat definir-se com a “dona de la llar”, durant aquells anys de postguerra va treballar, entre d’altres, de corbatera a la sastreria Vehils i Vidal al centre de Barcelona. Els homes “són molt guapos” amb camisa i corbata, deixa clar. De fet, explica que tant durant els seus temps d’activitat laboral com de jubilada a casa sempre li ha agradat cosir i fer ganxet per a fer qualsevol tipus de peça de roba.
Durant l’entrevista amb l’ACN, Torres també recomana als joves que “tinguin paciència” a la vida i que tinguin “molt d’amor” tant als fills com a la gent gran, a qui “s’ha de respectar”. Encara sobre les generacions que la succeeixen, explica que durant el dia del seu aniversari tindrà la presència de la seva filla, els seus nets i besnets per “fer-se una foto”. A més, té previst rebre la visita del doctor Manel Esteller durant el matí, anar a missa i anar a berenar xocolata amb xurros amb tota la família. El president de la Generalitat, Salvador Illa, és una de les personalitats que han visitat Torres en els últims mesos, així com el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, o l’alcaldessa de Bellvís, Sílvia Escalé, que li va entregar una partida de naixement.
