L’eclipsi solar a Lleida ja és aquí. Aquest dimecres 12 d’agost de 2026, les comarques lleidatanes viuran un dels fenòmens astronòmics més extraordinaris de les últimes dècades. La Lluna passarà per davant del Sol i el cel s’enfosquirà en ple vespre.
Tanmateix, l’espectacle va molt més enllà de veure com desapareix el Sol. Durant l’eclipsi poden canviar les ombres, baixar la temperatura i modificar-se el comportament d’alguns animals. A més, durant la totalitat poden arribar a aparèixer planetes i estrelles brillants.
Però, què passa realment quan la Lluna tapa el Sol? Per què pot ocultar una estrella immensament més gran? I què podem observar al nostre voltant?
Aquestes són 10 curiositats de l’eclipsi solar a Lleida que val la pena conèixer abans de mirar cap al cel.
1. La Lluna és 400 vegades més petita que el Sol… però pot tapar-lo
És una de les coincidències més fascinants del nostre cel. El diàmetre del Sol és aproximadament 400 vegades superior al de la Lluna. No obstant això, el Sol també es troba unes 400 vegades més lluny de la Terra.
Per aquest motiu, vistos des del nostre planeta, tots dos astres tenen una mida aparent molt semblant. Quan s’alineen correctament, la Lluna pot arribar a ocultar completament el disc solar.
Precisament aquesta coincidència és la que fa possibles els espectaculars eclipsis totals de Sol.
2. Podrem veure una part del Sol que normalment és invisible
Quan la Lluna cobreix completament la superfície brillant del Sol apareix la corona solar. Es tracta de la part més externa de l’atmosfera solar.
Habitualment no podem observar-la a simple vista perquè la llum del disc solar és molt més intensa. En canvi, durant els breus instants de totalitat, la corona pot aparèixer com una espectacular aurèola al voltant de la silueta negra de la Lluna.
És, de fet, un dels moments més esperats pels aficionats a l’astronomia.
3. No es farà completament de nit
Una de les grans preguntes és si un eclipsi total converteix literalment el dia en nit. La resposta és que l’ambient s’enfosqueix molt, però l’experiència no és exactament igual que una nit convencional.
Durant la totalitat, la llum cau de manera espectacular. Així, durant uns instants, el paisatge pot adquirir l’aspecte d’un crepuscle molt profund.
A més, l’horitzó pot continuar il·luminat perquè les zones situades fora de l’ombra total encara reben llum solar. Per això, en determinades condicions es pot produir un efecte semblant a una posta de sol de 360 graus.
4. Poden aparèixer planetes en ple dia
La disminució de la llum també pot permetre veure alguns objectes que habitualment queden amagats per la brillantor del cel diürn.
Durant la totalitat, alguns planetes i estrelles especialment brillants poden arribar a ser visibles. Per tant, durant uns instants, el firmament pot adquirir una aparença sorprenent tot i que tècnicament encara sigui de dia.
La transformació, a més, es produeix en molt poc temps.
5. La temperatura pot baixar en qüestió de minuts
L’eclipsi no només es podrà veure. També es podrà sentir sobre la pell.
Quan la Lluna bloqueja la radiació solar, la temperatura ambiental pot disminuir. El descens concret depèn de diversos factors, com la meteorologia, l’hora del dia o les característiques del lloc.
Tot i això, en altres eclipsis totals s’han observat baixades de diversos graus. Per tant, un dels experiments més senzills serà comprovar si es nota aquest canvi durant el fenomen.
6. Els animals poden pensar que arriba la nit
La foscor inesperada també pot provocar canvis temporals en el comportament dels animals.
S’han documentat ocells que tornen als llocs de descans, insectes que canvien la seva activitat i espècies nocturnes que reaccionen davant la disminució sobtada de la llum.
El motiu és senzill. Molts animals regulen part del seu comportament mitjançant els canvis de llum ambiental. Així doncs, durant uns minuts, la natura pot rebre un senyal semblant al de l’arribada de la nit.
7. Mira a terra: les ombres es tornaran molt estranyes
No tot passarà al cel. Durant les fases parcials també valdrà la pena observar el terra.
Les petites obertures que queden entre les fulles dels arbres poden funcionar com diminutes càmeres estenopeiques. En conseqüència, en lloc dels habituals cercles de llum, poden projectar-se sobre el terra desenes de petites mitges llunes.
Aquest efecte també es pot reproduir fent un petit forat en una cartolina i projectant la llum sobre una superfície. És una manera senzilla i segura d’observar indirectament l’eclipsi.
8. L’ombra de la Lluna recorrerà la Terra a una velocitat enorme
Mentre els espectadors observen el fenomen des d’un punt concret, l’ombra de la Lluna es desplaça ràpidament sobre la superfície terrestre.
Pot avançar a milers de quilòmetres per hora, tot i que la velocitat varia segons el punt del recorregut.
Aquesta ombra determina la denominada franja de totalitat. Per això, dues persones situades a una distància relativament petita poden tenir experiències diferents. Una pot veure com el Sol desapareix completament, mentre que l’altra observa un eclipsi parcial.
9. A Lleida hi haurà un enemic inesperat: l’horitzó
L’eclipsi d’aquest 12 d’agost té una particularitat important: es produirà al final de la tarda, quan el Sol estarà molt baix.
Per tant, els núvols no seran l’únic element que caldrà tenir en compte. Una muntanya, un edifici, arbres o qualsevol altre obstacle situat cap a ponent pot impedir veure correctament les fases més esperades.
Aquest factor serà especialment important al Pirineu. De fet, estar en un punt molt elevat no garanteix necessàriament una bona observació. El més important serà disposar d’un horitzó oest tan obert com sigui possible.
10. Feia més d’un segle que la Península esperava un eclipsi així
El fenomen d’avui és especialment excepcional per la seva raresa. El del 12 d’agost de 2026 és el primer eclipsi total de Sol visible des de la Península Ibèrica en més d’un segle.
Per tant, diverses generacions no han tingut mai l’oportunitat de contemplar un fenomen semblant des de territori peninsular.
Això explica també l’enorme expectació generada i els nombrosos desplaçaments previstos cap als territoris situats dins de la franja de totalitat.
Els eclipsis totals algun dia desapareixeran
Aquesta pot ser una de les curiositats més sorprenents. La Lluna s’allunya lentament de la Terra, a un ritme de pocs centímetres cada any.
Evidentment, és un canvi impossible d’apreciar durant una vida humana. Tanmateix, a escala astronòmica tindrà conseqüències.
A mesura que s’allunya, la Lluna es veu progressivament més petita des de la Terra. En un futur molt llunyà arribarà un moment en què ja no tindrà una mida aparent suficient per cobrir completament el Sol.
En conseqüència, els eclipsis totals de Sol no existiran per sempre.
I quan tornarà a passar?
Curiosament, Espanya entra ara en un període astronòmic excepcional. Després de l’eclipsi del 12 d’agost de 2026, el 2 d’agost de 2027 arribarà un altre eclipsi total, especialment destacat al sud de la Península.
Posteriorment, el 26 de gener de 2028 tindrà lloc un eclipsi anular. Així, la Península encadenarà tres grans fenòmens solars en tres anys consecutius.
Tot i això, l’eclipsi d’aquest dimecres serà difícil d’oblidar a les comarques lleidatanes.
Una última advertència: les ulleres de sol NO serveixen
Per sobre de totes les curiositats hi ha una norma imprescindible: no s’ha de mirar directament el Sol durant les fases parcials sense protecció específica.
Les ulleres de sol convencionals no són suficients, encara que siguin molt fosques. Tampoc són segurs mètodes casolans com radiografies, vidres fumats o altres materials improvisats.
Cal utilitzar ulleres específiques i homologades per a l’observació solar. A més, no s’ha de mirar el Sol a través de prismàtics, telescopis o càmeres sense filtres solars adequats.
Avui, però, també valdrà la pena deixar de mirar el Sol durant uns instants i observar què passa al nostre voltant. La llum, les ombres, la temperatura, els animals i el paisatge poden anar canviant a mesura que avanci l’eclipsi.
Durant uns minuts, Lleida tindrà davant dels ulls una demostració espectacular de la mecànica del sistema solar.










