L’acte de presentació ha reunit representants institucionals i agents locals. Entre els assistents, hi havia els presidents dels consells comarcals de la Noguera, l’Urgell i el Pla d’Urgell, així com alcaldes, regidors i entitats vinculades al desenvolupament local. La periodista Gina Raymat ha conduït una jornada que ha combinat contingut institucional, relat cultural i proposta artística.

La música de David Pradas i la poesia recitada per Núria Miret han acompanyat l’acte. La presentació també ha comptat amb la presència del Mag Lari.

El Cor de l’Oest Ponent reivindica una identitat pròpia

La nova marca parteix d’una idea clara: el territori vol explicar-se amb un relat compartit. Els municipis impulsors comparteixen paisatge, història i manera de viure. Per això, han decidit sumar esforços i construir una proposta conjunta de projecció exterior.

El projecte s’emmarca en una iniciativa d’activació turística finançada pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. En aquest context, la marca vol ordenar l’oferta existent, connectar municipis i donar més força a un relat territorial coherent.

L’elecció del nom també respon a aquesta voluntat. El Cor de l’Oest no busca definir un espai administratiu. Al contrari, reivindica una identitat pròpia. El projecte defensa que Ponent també pot presentar-se com un centre viu, actiu i amb futur.

Així, la marca apel·la a una centralitat vital i emocional. D’aquesta manera, un territori sovint percebut com a perifèric es reivindica com un espai de referència construït des de dins i per a la seva gent.

L’aigua, el paisatge i la memòria articulen el relat

Un dels grans fils conductors del projecte és l’aigua. La construcció del Canal d’Urgell al segle XIX va transformar el paisatge, l’economia i la manera de viure d’aquestes planes. L’aigua va donar vida als camps, va ordenar el territori i va consolidar una cultura agrícola i comunitària que encara avui defineix bona part del caràcter de Ponent.

Més endavant, la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana també es va convertir en un símbol. En aquest cas, va representar la capacitat del territori per reparar-se, renéixer i recuperar espais que semblaven perduts.

Aquest relat compartit es construeix sobre un mosaic de paisatges, històries i singularitats. Hi conviuen espais naturals, patrimoni arquitectònic i industrial, memòria històrica, tradicions populars i propostes culturals contemporànies.

Des de l’art mural de Penelles fins als miradors de Bellmunt d’Urgell, passant per la Vila Closa de la Fuliola, l’estany d’Ivars i Vila-sana, el patrimoni vinculat al Canal d’Urgell o el llegat de Linyola, cada municipi aporta una peça pròpia a un relat col·lectiu més ampli.

Els alcaldes defensen una visió compartida de futur

Un dels moments centrals de la jornada ha estat la tertúlia amb els set alcaldes dels municipis impulsors. Durant la conversa, han reflexionat sobre l’origen del projecte, la identitat territorial i les oportunitats que pot generar la nova marca.

L’alcalde de Penelles, Eloi Bergós, ha explicat que la iniciativa neix de la necessitat de sumar esforços i donar més visibilitat als actius del territori. En la mateixa línia, l’alcalde de Castellserà, Marcel Pujol, ha defensat que el nom del projecte reivindica Ponent com un centre vital.

Per la seva banda, l’alcalde de la Fuliola, Jaume Ferrer, ha remarcat que la cooperació entre municipis és clau per afrontar reptes comuns. També ha situat el Castell del Remei com un espai simbòlic de connexió entre pobles.

Pel que fa a les oportunitats de futur, l’alcalde de Linyola, Xavier Alís, ha subratllat que la iniciativa vol consolidar el comerç local, la restauració i els productors del territori. A més, ha apuntat que també pot afavorir noves iniciatives vinculades al turisme sostenible i a l’economia de proximitat.

La tinent d’alcalde de Bellcaire d’Urgell, Ramona Balagué, ha afegit que aquesta dinamització pot tenir impacte en el comerç, la restauració i els allotjaments rurals. Segons ha defensat, això es pot traduir en més activitat econòmica i noves oportunitats.

Des dels municipis més petits, l’alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Cristina Teixidó, ha posat en valor que la iniciativa permet formar part d’un projecte més ampli sense renunciar a la identitat pròpia. Finalment, l’alcalde d’Ivars d’Urgell, Joan Carles Sánchez, ha convidat a descobrir un territori que batega amb calma, autenticitat i orgull.

Un projecte per retenir talent i generar activitat

El Cor de l’Oest Ponent aposta per un model de turisme sostenible, de proximitat i de qualitat. La proposta s’adreça a visitants que vulguin connectar diverses experiències en un mateix cap de setmana. El projecte es presenta com una oferta atractiva per a un públic familiar, però també per a persones interessades en la natura, la cultura, la fotografia o l’ornitologia.

Els impulsors remarquen que es tracta d’un territori pla, ben connectat i fàcil de recórrer. Per això, es vol potenciar tant la descoberta a peu com en bicicleta o en vehicle.

Més enllà de l’atractiu turístic, la marca vol ser una eina per afrontar el repte demogràfic. A través de nous serveis, formació, emprenedoria turística i posada en valor del patrimoni, el projecte busca generar activitat econòmica, retenir talent i reforçar els vincles entre municipis.

L’objectiu final no és només atraure visitants. També es vol millorar la qualitat de vida de les persones que viuen al territori. Amb aquesta nova marca compartida, els set municipis fan un pas endavant per explicar-se amb veu pròpia i construir un relat col·lectiu de futur.