|
El jutjat d’instrucció número 2 de Lleida ha condemnat a 150 euros de multa cinc dels catorze activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) jutjats per haver ocupat un banc durant tres dies. Els condemnats ja han anunciat que apel·laran contra la sentència, que consideren injusta. Segons la Plataforma, és la primera sentència condemnatòria d’aquestes característiques contra activistes antidesnonaments a Ponent.
La sentència els obliga a pagar 150 euros per haver-se quedat dins de l’oficina de Catalunya Caixa de la plaça Sant Joan de Lleida fora de l’horari d’obertura al públic en contra de la voluntat del titular. En concret, l’ocupació per reclamar solucions per a tres casos de desnonament va ser entre el 12 i el 15 de novembre.
Una de les condemnades, Dolors Ortiz, considera totalment injusta la sentència ja que assegura que durant l’ocupació només esperaven una negociació que mai va arribar i no van fer cap dany a l’oficina. Per això, l’advocat de la PAH presentarà recurs a mesura que arribin les sentències condemnatòries. “Ens volen fer por, però por no en tenim, estem a punt de perdre casa nostra, no tenim res a perdre”, ha dit Ortiz.
La PAH de Lleida té un altre procés judicial obert amb 11 activistes investigats per l’ocupació d’una oficina del BBVA. En aquest cas, la denúncia del banc els atribueix delictes més greus pels quals els demana penes de presó que podrien arribar a un màxim de sis anys i mig.
Una de les condemnades, Dolors Ortiz, considera totalment injusta la sentència ja que assegura que durant l’ocupació només esperaven una negociació que mai va arribar i no van fer cap dany a l’oficina. Per això, l’advocat de la PAH presentarà recurs a mesura que arribin les sentències condemnatòries. “Ens volen fer por, però por no en tenim, estem a punt de perdre casa nostra, no tenim res a perdre”, ha dit Ortiz.
La PAH de Lleida té un altre procés judicial obert amb 11 activistes investigats per l’ocupació d’una oficina del BBVA. En aquest cas, la denúncia del banc els atribueix delictes més greus pels quals els demana penes de presó que podrien arribar a un màxim de sis anys i mig.
