El misteri dels somnis: per què no podem llegir ni veure pantalles?

El món dels somnis continua sent un dels territoris més fascinants i enigmàtics de la ciència. Tot i que en aquest univers oníric podem volar, desaparèixer o retrobar-nos amb persones impossibles, hi ha accions quotidianes que resulten, sorprenentment, impossibles. Una d’elles és llegir un text amb normalitat o utilitzar un telèfon mòbil. Encara que sembli estrany, aquestes tasques habituals de la vida moderna gairebé no apareixen als somnis, i ara la ciència ja sap per què.

Durant la fase REM, quan es produeixen la majoria de somnis vívids, l’activitat de les xarxes prefrontals del cervell disminueix dràsticament. Aquesta zona és la responsable del control executiu i del llenguatge, és a dir, de la capacitat de llegir, interpretar símbols o operar dispositius com un smartphone. Quan aquestes neurones “s’apaguen”, el cervell perd part de la seva habilitat per processar informació simbòlica complexa. Per això, en intentar llegir en un somni, les lletres es deformen, es mouen o sencillament no tenen sentit.

Els estímuls que requereixen precisió simbòlica

La mateixa situació es dona quan intentem consultar l’hora, fer un càlcul matemàtic o navegar per una interfície digital. La ciència ha confirmat que els estímuls que requereixen precisió simbòlica es tornen inestables o incomprensibles. Fins i tot en experiments amb somiadors lúcids —persones capaces de controlar el que somien— només s’han aconseguit operacions simples i en condicions molt controlades. Fora del laboratori, la inestabilitat visual és gairebé absoluta.

Aquest fenomen es deu al fet que, mentre la part racional s’adorm, l’àrea límbica, relacionada amb les emocions i les imatges, es manté altament activa. Per això, els somnis se centren més en el que és visual, emocional i associatiu, i no pas en tasques analítiques o lògiques.

El cervell no reprodueix fidelment el món real

El cervell no reprodueix fidelment el món real, sinó que el transforma donant prioritat a allò que té càrrega emocional. Això també explica per què és gairebé impossible veure detalls d’alta resolució als somnis, com un rostre propi reflectit en un mirall, el text d’un llibre o la pantalla d’un dispositiu.