Usall: “La CUP no és aquí ni per entrar en cap govern ni per investir presidents autonòmics”

Usall: “La CUP no és aquí ni per entrar en cap govern ni per investir presidents autonòmics”| Text i Fotos: Miquel Guijalba

 

Doctor en història contemporània, Usall va liderar la candidatura de la CUP a la ciutat de Lleida a les eleccions municipals del 2007 amb Esther Sancho, que anava de segona. La seva figura ha estat reconeguda per diverses publicacions, entre les quals destaca el llibre Futbol per la llibertat, una reflexió sobre el paper que aquest esport ha jugat en el procés de llibertat dels pobles i que va ser guardonada amb el XXVIè Premi d'Assaig Josep Vallverdú, el 2010.


El perfil social de l'entrevistat


Un llibre: Qualsevol de la sèrie del Comissari Jaritos de Petros Márkaris  


Una pel·lícula:La batalla d’Argel


Una ciutat o poble: Argel


Un plat de cuina: Arròs negre


Qui t'enduries a una illa deserta? La meva companya


Un/a polític/a de referència: Vladímir Lenin i Nelson Mandela


Hi ha amics a la política? Vull pensar que n’hi ha. Jo almenys en tinc.


Ha pogut aturar algun desnonament? La CUP des de l’activisme polític, però no directament.


Algun membre de la família, aturat? De la família directa no, però algun cosí


Hipoteca o lloguer? Hipoteca



 

En un assaig titulat Futbol per la llibertat evidencies que el futbol, no sempre ha estat l’opi del poble sinó que ha servit d’estímul per combatre per causes nobles i justes. Et sent part instigadora del moviment ‘Guanyem’?


Amb una petita part, potser sí. Sóc un enamorat del futbol, i crec que és l’opi del poble; però el futbol és com la música. Ni tota la música és cançó protesta, ni marxes militars; i en certes, ocasions l’esport s’ha utilitzat com un instrument per la lluita de les llibertats. I, certament, Guanyem pretén aportar el seu granet de sorra des de l’esport.


 


El procés hauria tingut menys força sense el Barça?


Jo crec que no. El Barça mai s’ha mostrat de forma inequívoca al costat de la independència de Catalunya. Ha fet pronunciaments més o menys orientats respecte a la voluntat popular, però no ha exercit de punta de llança sobre aquesta qüestió. 


 


La CUP està entremig de dues candidatures fortes: ‘Catalunya sí que es pot’ i ‘Junts pel sí’. De qui us trobeu més a prop?


De la CUP. La CUP representa un espai polític propi i singular, aleshores em sembla que la lluita de la llibertat nacional i de la justícia social són dues cares de la mateixa moneda, i per tant són indestriables. No entenem la construcció d’una República Catalana sense la defensa de la dignitat i, d’altra banda, no entenem que algú supediti les causes socials sense tenir en compte que construir un país nou implica respectar la voluntat popular.


 


Però a qui donaríeu la clau de govern?


La CUP no és aquí ni per entrar en cap govern ni per investir presidents autonòmics. En aquestes eleccions s’estan decidint coses completament diferents. Si ‘Junts pel Sí’ i Catalunya sí que es pot’ volen caminar cap a la República Catalana i un procés constituent, tindrem la mà estesa, però el puny tancat amb aquells que volen retallar els drets socials de la ciutadania.


 


Us fieu de ‘Junts pel Sí’ havent-hi el president Mas a la llista?


Tenim sovint contradiccions i dubtes sobre si els candidats de Convergència estan disposats a desconnectar de l’Estat Espanyol, si en aquests mateixos moments estan aplicant normes espanyoles que ells mateixos hi han considerat injustes, com ara la llei Wert (LOMCE).


 


Creieu que Artur Mas pot fet xantatge i girar finalment l’esquena al procés per negociar amb Madrid un cop endegat un procés constituent?


‘Junts pel Sí’ sempre ha deixat una porta oberta a una solució dialogada amb Madrid respecte a la possibilitat de fer un referèndum de caràcter vinculant a Catalunya, però nosaltres rebutgem aquesta dilació. 


 


Per tant... 


Si el 27 de Setembre hi ha una majoria de vots a favor de la independència, entendrem que la missió del Parlament es proclama la República Catalana i iniciar un procés constituent.


 


Una majoria en vots o d’escons?



El que legitima el procés d’independència és una majoria de vots. Ara! Si hi ha una majoria d’escons, permet iniciar un procés constituent en què es redacti la Constitució de la República Catalana i que aquesta sigui refrendada pel poble de Catalunya.


 


Són unes eleccions plebiscitàries?


Són plebiscitàries, d’una banda, per molt que es vulgui negar. Si el 27 de Setembre els unionistes guanyen, seran ells qui li donaran caràcter plebiscitari. També són constituents, per constituir un Parlament que formi la República Catalana.


 


La CUP proposa la ruptura immediata amb l’estat. Com es fa i en quin termini?


El més ràpid possible. La dilació de 18 mesos és excessiva. Tots els pobles ho han fet tot els pobles abans. Hem d’exercir la mateixa sobirania.


 


Però això no provoca friccions amb l’Estat?


Evidentment, però tindrem la legitimitat popular.


 


Aquesta és la desobediència que proposeu?


Obeirem el mandat que doni el poble i no unes lleis que considerem injustes. Manarem, obeint.


 


Quin cost té el procés d’independència? 


Una certa inestabilitat institucional per aconseguir el reconeixement internacional de proclamacions que impliquen trencar amb una legalitat.


 


No tem els costos?


A mi el que em fa més por és quedar-me per sempre al Regne d’Espanya, un estat en fallida.


 


S’acabarà el procés?


Amb la proclamació de la República Catalana.


 


No hi ha un cert cansament, per part de la població?


Fa anys que estem reivindicant la llibertat, per això demandem la separació immediata.


 


Què li sembla que Pablo Iglesias vingui a Catalunya a demanar el vot d’extremenys i andalusos per dir no a la independència?


Un recurs bast que llança pedres a una bona feina que va fer el PSUC, que defensava que tots som un sol poble i que de classe treballadora només n’hi ha una.


 


Creu que la CUP de les Terres de Lleida obtindrà representació? Quants escons espereu treure?


Dos, com a mínim. Jo i la Mirella de Les.


 


Des de Madrid consideren que el problema és que els mitjans madrilenys no tenen prou penetració a Catalunya i que TV3 manipula. Hi ha hagut certa manipulació dels mitjans públics catalans?


TV3 és un model molt més plural que la resta de canals que podem veure, molts finançats pels diners de tots.


 


Lleida ha perdut indústria. Quin és el pla que proposeu per les Terres de Lleida?


Des de la CUP apostem per la descentralització –que a Catalunya és tan forta com a Espanya- i apostem per l’equilibri territorial. M’agrada una frase de Xirinacs que diu “hem de deixar de ser forts per deixar de ser febles i, contra nosaltres mateix per ser encara més forts”.


 


Què és prioritari per Lleida?


Evitar l’èxode juvenil del camp a la ciutat i de Lleida a Barcelona. Hem de replantejar el teixit productiu de les Terres de Lleida, massa depenent del sector serveis. Tot dins d’un nou país on ens puguem governar.


 


Acaba la frase: Puc prometre i prometo...


Si sóc al Parlament, proclamaré la República Catalana.


 



Comentaris

envia el comentari