Un nou informe publicat a la revista The Lancet adverteix que el consum d’aliments ultraprocessats pot perjudicar tots els sistemes vitals del cos humà i augmentar el risc de desenvolupar almenys dotze malalties cròniques. Entre aquestes s’inclouen l’obesitat, les patologies cardiovasculars, la diabetis tipus 2, diversos tipus de càncer i trastorns de salut mental com la depressió. Malgrat aquestes evidències, la presència dels ultraprocessats en la dieta global continua a l’alça. Especialment als països d’ingressos alts, on poden representar fins al 50% de les compres alimentàries de les llars.
La sèrie de tres articles publicada a The Lancet alerta que la ràpida expansió d’aquests productes està desplaçant les dietes tradicionals i nutritives. Segons els autors, això constitueix “una amenaça urgent per a la salut pública” i requereix accions coordinades a escala global. Els investigadors assenyalen el paper de grans corporacions transnacionals. Ja que mitjançant estratègies polítiques sofisticades, prioritzarien els beneficis econòmics per sobre de la salut comunitària.
Els ultraprocessats afavoreixen dietes de baixa qualitat nutricional
El primer article, elaborat per 43 especialistes, revisa 104 estudis realitzats entre 2016 i 2024. La revisió conclou que els ultraprocessats afavoreixen dietes de baixa qualitat nutricional, amb un excés de calories, sucres i greixos insans, i un dèficit de fibra i proteïnes. En 92 treballs analitzats es va identificar una relació directa entre el consum d’aquests productes i un augment del risc de malalties cròniques. Així com un increment de la mortalitat prematura.
Carlos Monteiro, professor de Salut Pública de la Universitat de São Paulo i coautor de la sèrie, destaca que la substitució de les dietes tradicionals per patrons alimentaris dominats pels ultraprocessats és un factor clau en la situació epidèmica actual de moltes malalties. Segons explica, aquests productes es caracteritzen per l’ús extensiu d’additius destinats a millorar el sabor, la textura o l’aspecte. Refrescos, cereals ensucrats, aperitius envasats, embotits, galetes i pastisseria industrial, entre d’altres.
Tot i això, alguns experts consultats per SMC Espanya qüestionen que el processament dels aliments sigui l’únic responsable dels seus efectes sobre la salut. Jordan Beaumont, professor de la Universitat de Sheffield Hallam, considera que basar les conclusions exclusivament en estudis observacionals pot ser simplista, tot i reconèixer la necessitat d’investigar més a fons.
La tendència global
La tendència global confirma l’expansió dels ultraprocessats. A Espanya, la seva aportació energètica es va triplicar en trenta anys, del 11% al 31,7%. A Mèxic i l’Argentina, les xifres també han augmentat de manera significativa. Tot i que diversos països han implementat mesures com etiquetatges frontals, restriccions publicitàries o impostos especials, els autors consideren que aquestes iniciatives continuen sent insuficients.
Per això, proposen accions més contundents, com limitar l’espai de venda d’aquests productors, restringir la seva presència en escoles i hospitals, i garantir l’accés universal a aliments frescos i nutritius. A més, The Lancet assenyala la necessitat de restringir el poder polític de la indústria alimentària per tal de frenar la influència empresarial que dificulta la regulació.
Segons l’editorial de la revista, només una resposta global i coordinada podrà contrarestar l’impacte dels ultraprocessats sobre la salut pública i protegir els sistemes alimentaris de pràctiques considerades perjudicials.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. 
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. 
