Un estudi del Barcelona Supercomputing Center ha demostrat que l’envelliment del sistema immunitari no segueix un patró únic. Si no que presenta dinàmiques clarament diferents entre homes i dones. La recerca identifica per primera vegada les cèl·lules i els gens responsables d’aquest procés. Tot aportant una explicació molecular a diferències que fins ara només s’havien observat de manera general.
Els resultats mostren que les dones experimenten canvis més intensos amb l’edat en el sistema immunitari, amb un augment destacat de cèl·lules inflamatòries. Aquest fenomen podria ajudar a entendre per què les malalties autoimmunes són més freqüents en dones. Especialment en edats avançades, i també per què algunes patologies inflamatòries empitjoren després de la menopausa.
La incidència més gran d’alguns càncers de la sang en homes d’edat avançada
En canvi, en els homes, els canvis associats a l’envelliment són menys amplis en termes generals, però l’estudi ha detectat un augment de determinades cèl·lules sanguínies amb alteracions prèvies a la leucèmia. Aquesta troballa podria explicar la incidència més gran d’alguns càncers de la sang en homes d’edat avançada.
Per arribar a aquestes conclusions, l’equip investigador ha analitzat mostres sanguínies de prop de mil persones al llarg de tota la vida adulta. Mitjançant la tecnologia de single-cell RNA sequencing, s’ha pogut estudiar l’activitat de 20.000 gens en més d’un milió de cèl·lules. Aquest enfocament ha permès observar amb precisió com evoluciona el sistema immunitari amb l’edat i com difereix segons el sexe.
El volum de dades ha requerit l’ús de mètodes computacionals avançats i del superordinador MareNostrum 5, clau per processar i analitzar la informació. Aquesta infraestructura ha permès abordar una complexitat de dades mai aplicada fins ara en estudis d’aquest tipus.
Segons les autores, una de les aportacions més rellevants és que l’estudi s’ha fet amb un equilibri real entre homes i dones, un fet poc habitual en investigacions biomèdiques. Això ha estat essencial per detectar diferències que sovint passen desapercebudes.
Molts estudis encara ignoren el sexe com a variable clau
La investigadora principal, Marta Melé, del grup de Transcriptòmica i Genòmica Funcional del BSC, destaca que molts estudis encara ignoren el sexe com a variable clau, cosa que deixa buits importants en el coneixement científic.
Els resultats obren la porta a incorporar el sexe biològic com a element central en la medicina de precisió aplicada a l’envelliment. Això podria permetre desenvolupar estratègies preventives i tractaments més personalitzats. En definitiva, entendre com evoluciona el sistema immunitari segons el sexe és essencial per avançar cap a una millor salut en l’envelliment i per dissenyar una medicina més precisa i equitativa.
