El 40% dels arrendataris espanyols destina més del 30% dels ingressos a l’habitatge, de manera que superen el llindar que marca que una llar té una sobrecàrrega excessiva en aquest concepte. Així ho revela un informe de l’Institut Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que analitza la crisi de l’habitatge a l’estat i a nou països europeus més. En concret, conclou que els espanyols destinen el 37% dels ingressos a l’habitatge en el cas dels arrendataris del mercat lliure. Com a conseqüència, la pobresa energètica afecta fins al 20% de les llars espanyoles, una de les taxes més altes de la Unió Europea. El treball destaca que l’augment dels preus de l’habitatge i la seva mala qualitat estan agreujant les desigualtats estructurals arreu d’Espanya i alerta sobre l’envelliment progressiu del parc immobiliari a les zones rurals. En concret, apunta que l’amuntegament i les males condicions de l’habitatge, com ara la humitat, la contaminació acústica i la manca de llum natural, els experimenten de manera desproporcionada immigrants, famílies d’ingressos baixos i arrendataris urbans.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Desplaçament dels llogaters de llarga durada
D’altra banda, l’informe conclou que l’augment dels lloguers turístics de curta estada està desplaçant els llogaters de llarga durada. Fins al 40% dels anuncis de lloguer a Barcelona són de temporada, de contractes d’un a onze mesos que no ofereixen el control dels lloguers de llarga estada ni les proteccions als llogaters de la Llei d’habitatge espanyola. A això s’hi sumen, diu el treball, milers de propietaris amb llicències de lloguers turístics d’estades de menys d’un mes. La inversió estrangera, els lloguers a curt termini i de temporada i la gentrificació impulsada pel turisme han disparat els preus dels lloguers a centres urbans com Barcelona, Madrid, Palma i Màlaga. D’altra banda, l’augment de les taxes d’interès i la inflació han tornat a augmentar els riscos de deute relacionats amb l’habitatge, especialment en el cas de persones que tenen hipoteques de tipus variable. El 2024 els impagaments d’hipoteques van assolir el 3,4%, un creixement “preocupant” després d’anys d’una estabilitat relativa.
Joves, immigrants i monoparentals, els més afectats
El treball afirma que les desigualtats d’habitatges a Espanya no està distribuïda de manera uniforme sinó que afecta més uns grups que altres. En concret, els adults joves que no poden accedir a la propietat de l’habitatge ni pagar lloguers de mercat, els immigrants que gasten fins a un 30% dels ingressos en habitatge, les famílies monoparentals i nombroses i els grups econòmicament inactius com estudiants, jubilats i desocupats, que sovint viuen en habitatges de mala qualitat o inassequibles. L’escassetat d’habitatges de lloguer públic és un altre dels problemes detectats. “Només l’1,5-2 % del total d’habitatges són de lloguer públic, i lleis com la d’habitatges de protecció oficial (HPO) van permetre vendre els habitatges subsidiats al mercat privat després de 10 o 30 anys, fet que va afectar l’assequibilitat a llarg termini”, afirma l’investigador de l’ICTA-UAB, Austin Matheney.
Problemes també a les zones rurals
El treball destaca que els problemes de l’habitatge es donen també en l’àmbit rural. L’envelliment del parc d’habitatges, la manca d’infraestructura i el declivi demogràfic dificulten la vida rural, especialment per a la gent gran. En aquestes àrees, la ineficiència energètica és una preocupació important, ja que augmenta el cost dels serveis públics i contribueix a la creixent taxa de pobresa energètica a Espanya. Gairebé una de cada cinc llars espanyoles no pot mantenir l’habitatge càlid.
Més pisos i promoure els lloguers a llarg termini
Els autors afirmen que resoldre la crisi d’habitatge a Espanya requerirà reformes coordinades i en diversos aspectes. Les principals recomanacions inclouen ampliar el lloguer públic d’habitatges, especialment als centres urbans, i reformar els incentius fiscals per descoratjar l’especulació, alhora que es promouen els lloguers a llarg termini. A més, cal reformar els habitatges antics per millorar-ne l’eficiència energètica, amb el suport d’assistència tècnica i financera. Afegeixen que també és urgent regular els lloguers a curt termini, particularment en àrees d’alta demanda, i proporcionar subsidis específics per a les llars vulnerables. A més, defensen que cal prendre mesures segons la realitat de cada zona, tractant les disparitats entre les zones urbanes i les rurals.
