|
Ha calgut que es fes públic l’informe de la Fundació Jaume Bofill a començaments del mes d’octubre perquè la major part de l’opinió pública hagi conegut una sèrie de dades en relació a la inversió en educació que fa el govern de la Generalitat. I diem que ha calgut perquè USTEC·STEs (IAC) fa temps que ve denunciant la infradotació pressupostària que pateix el sistema educatiu públic català. Sense anar més lluny, així ho expressàvem en les diferents rodes de premsa d’inici d’aquest curs, celebrada en el cas de Lleida el dia 14 de setembre. Dèiem aquell dia que malgrat que Catalunya és un país ric que pel que sembla creix actualment a un ritme fins i tot superior al de l’estat espanyol (3,4% el 2015) només destina el 2,05% del PIB a l’educació, això és, un terç del que diu la pròpia Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que tant predicament té entre els partits que la van aprovar el juliol de 2009. És a dir, que per donar compliment a la norma catalana caldria invertir 9.000M€ més dels que actualment s’hi destinen a un àmbit que per altra banda tothom -partits polítics inclosos- considera fonamental per al present i sobretot per al futur d’aquest país. Podríem dir parafrasejant els moviments ecologistes que som el que invertim en educació.
L’esmentat informe de la Fundació Bofill situa en el 2,8% del PIB català el percentatge destinat a l’educació, una mica més del que assenyalàvem; la diferència, d’altra banda no massa gran, pot deures al fet que USTEC·STES només tenia en compte la inversió en les etapes de primària i secundària -que són les que regula la LEC- i a que les dades de la Fundació Bofill es referien a l’any 2013. En qualsevol cas, la sacsejada que provocà el fet de saber que a Catalunya s’invertia tant com a Perú o Laos -el país del pròfug Roldán, se’n recorden?- va merèixer l’atenció del propi president de la Generalitat que en la sessió de tarda del debat de política general del dia 5 d’octubre s’hi va referir admetent la insuficient dotació pressupostària per a l’educació, si bé matisava que no es podia parlar en termes de percentatge en relació al PIB sinó que calia considerar que el pressupost del Departament d’Ensenyament s’havia de relacionar amb la població catalana, és a dir, considerar-lo en termes demogràfics.
Llavors, per què la LEC parla que cal invertir el 6% del PIB com fan molts països del nostre entorn amb un nivell de riquesa similar? Val la pena recordar en aquesta hora que la ILP d’Educació que el Parlament de Catalunya va esmenar a mitjans del passat mes de maig en la seva totalitat impedint el necessari debat, també argumentava que calia aquesta dedicació pressupostària -el 6% del PIB- per a l’educació. En aquella ocasió el Parlament no va fer allò que la seva presidenta ha reclamat darrerament: “al Parlament s’ha de poder parlar de tot”. Que per això es diu Parlament, podríem afegir. Una ILP que venia avalada des del carrer per més de 95.000 signatures i més de 160 entitats. Decididament, no és aquest país per a les ILP: es va veure amb la que el Congrés dels Diputats va esmenar fins a fer-la irreconeixible en relació amb la dació en pagament promoguda per la PAH, amb la d’Educació i ja veurem quin desenllaç tindrà la que va fer aprovar la llei antitaurina a Catalunya.
Però tornant a la qüestió que ens ocupa, i essent conscients que el model de finançament català és clarament insuficient, en aquest moment de debat dels pressupostos de 2017 exigim al govern de la Generalitat que comenci a fer les passes necessàries per donar compliment a la pròpia LEC i puguem així apropar-nos als nivells d’inversió dels països amb els quals ens volem emmirallar. En aquest sentit, reclamem que siguin contractats 6.000 docents el curs vinent per poder tornar a les 23 i 18 hores lectives a primària i secundària, la cobertura de totes les substitucions des de l’1 de setembre i des del primer dia, la reducció de dues hores lectives del professorat major de 55 anys i el pagament de la nòmina del juliol del personal interí que hagi treballat 6 mesos durant el present curs. Són les reivindicacions més bàsiques del catàleg de retallades que cal revertir i que calculem que tindrien un cost de 142M€. No és cap xifra escandalosa, encara menys si la comparem amb els 9.000M€ que faria falta injectar en el sistema. I molt poc si tenim en compte que per rescatar el circuit de Catalunya s’han destinat 7,5M€ de diner públic i que els concerts educatius dels centres que segreguen per sexe i que són vinculats a l’Opus costen a l’erari 30M€ cada any.
Finalment, creiem que l’executiu no pot desentendre’s del fet que el passat 30 de juny el Parlament va aprovar una resolució que insta el govern de la Generalitat a situar l’educació al nivell que li pertoca, invertint els diners necessaris per garantir un sistema educatiu de qualitat a Catalunya. Aquesta és justament la reivindicació central de la manifestació que tindrà lloc aquest proper dissabte, dia 12 de novembre, a Barcelona, convocada per l’Assemblea Groga, i que té hores d’ara el suport de més de seixanta entitats i col·lectius que reclamen el 6% (del PIB) per l’educació pública.
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)
L’esmentat informe de la Fundació Bofill situa en el 2,8% del PIB català el percentatge destinat a l’educació, una mica més del que assenyalàvem; la diferència, d’altra banda no massa gran, pot deures al fet que USTEC·STES només tenia en compte la inversió en les etapes de primària i secundària -que són les que regula la LEC- i a que les dades de la Fundació Bofill es referien a l’any 2013. En qualsevol cas, la sacsejada que provocà el fet de saber que a Catalunya s’invertia tant com a Perú o Laos -el país del pròfug Roldán, se’n recorden?- va merèixer l’atenció del propi president de la Generalitat que en la sessió de tarda del debat de política general del dia 5 d’octubre s’hi va referir admetent la insuficient dotació pressupostària per a l’educació, si bé matisava que no es podia parlar en termes de percentatge en relació al PIB sinó que calia considerar que el pressupost del Departament d’Ensenyament s’havia de relacionar amb la població catalana, és a dir, considerar-lo en termes demogràfics.
Llavors, per què la LEC parla que cal invertir el 6% del PIB com fan molts països del nostre entorn amb un nivell de riquesa similar? Val la pena recordar en aquesta hora que la ILP d’Educació que el Parlament de Catalunya va esmenar a mitjans del passat mes de maig en la seva totalitat impedint el necessari debat, també argumentava que calia aquesta dedicació pressupostària -el 6% del PIB- per a l’educació. En aquella ocasió el Parlament no va fer allò que la seva presidenta ha reclamat darrerament: “al Parlament s’ha de poder parlar de tot”. Que per això es diu Parlament, podríem afegir. Una ILP que venia avalada des del carrer per més de 95.000 signatures i més de 160 entitats. Decididament, no és aquest país per a les ILP: es va veure amb la que el Congrés dels Diputats va esmenar fins a fer-la irreconeixible en relació amb la dació en pagament promoguda per la PAH, amb la d’Educació i ja veurem quin desenllaç tindrà la que va fer aprovar la llei antitaurina a Catalunya.
Però tornant a la qüestió que ens ocupa, i essent conscients que el model de finançament català és clarament insuficient, en aquest moment de debat dels pressupostos de 2017 exigim al govern de la Generalitat que comenci a fer les passes necessàries per donar compliment a la pròpia LEC i puguem així apropar-nos als nivells d’inversió dels països amb els quals ens volem emmirallar. En aquest sentit, reclamem que siguin contractats 6.000 docents el curs vinent per poder tornar a les 23 i 18 hores lectives a primària i secundària, la cobertura de totes les substitucions des de l’1 de setembre i des del primer dia, la reducció de dues hores lectives del professorat major de 55 anys i el pagament de la nòmina del juliol del personal interí que hagi treballat 6 mesos durant el present curs. Són les reivindicacions més bàsiques del catàleg de retallades que cal revertir i que calculem que tindrien un cost de 142M€. No és cap xifra escandalosa, encara menys si la comparem amb els 9.000M€ que faria falta injectar en el sistema. I molt poc si tenim en compte que per rescatar el circuit de Catalunya s’han destinat 7,5M€ de diner públic i que els concerts educatius dels centres que segreguen per sexe i que són vinculats a l’Opus costen a l’erari 30M€ cada any.
Finalment, creiem que l’executiu no pot desentendre’s del fet que el passat 30 de juny el Parlament va aprovar una resolució que insta el govern de la Generalitat a situar l’educació al nivell que li pertoca, invertint els diners necessaris per garantir un sistema educatiu de qualitat a Catalunya. Aquesta és justament la reivindicació central de la manifestació que tindrà lloc aquest proper dissabte, dia 12 de novembre, a Barcelona, convocada per l’Assemblea Groga, i que té hores d’ara el suport de més de seixanta entitats i col·lectius que reclamen el 6% (del PIB) per l’educació pública.
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)
