Els joves són considerats el motor del canvi social i econòmic, així com el principal capital humà dels estats europeus. Malgrat això, una part important d’ells a la Unió Europea es troben en una situació delicada. No treballen, no estudien ni segueixen cap formació. Es tracta del col·lectiu conegut com a ninis o NEET, segons les sigles en anglès.
El 2024, la proporció de joves entre 15 i 29 anys classificats com a ninis a la UE se situa en l’11%. La Comissió Europea s’ha fixat l’objectiu de reduir aquesta xifra fins a situar-la per sota del 9% l’any 2030. Tot i això, només 11 dels 34 països europeus ja han assolit la fita aquest 2024. Això significa que dos terços d’Europa continua amb unes taxes superiors a les marcades per Brussel·les.
Grans diferències entre països
Segons dades d’Eurostat, la variabilitat és molt significativa. Els Països Baixos registren el percentatge més baix amb un 4,9%, mentre que Romania arriba al 19,4%. Si es tenen en compte també els estats candidats a la UE i els de l’EFTA, Turquia encapçala el rànquing amb un 25,9% de joves ninis, seguida de Bòsnia i Hercegovina amb un 22,2%. En general, el sud i el sud-est d’Europa presenten proporcions molt més altes, mentre que el nord i l’oest mostren millors resultats.
El sud i el sud-est d’Europa presenten proporcions molt més altes
Entre els països amb pitjors xifres hi ha Romania (19,4%), Itàlia (15,2%), Sèrbia (14,9%), Lituània (14,7%), Grècia (14,2%) i Bulgària (12,7%). Entre les cinc principals economies europees, quatre estan per sobre de la mitjana. Itàlia (15,2%), França (12,5%), Regne Unit (12,1%) i Espanya (12%). Només Alemanya se situa per sota, amb un 8,5%.
Per contra, destaquen resultats positius com els d’Islàndia (5,0%), Suècia (6,3%), Noruega (6,8%), Malta (7,2%), Irlanda i Eslovènia (7,6%). La diferència és abismal: la taxa de Turquia multiplica per cinc la dels Països Baixos.
La bretxa de gènere
Les dades també reflecteixen desigualtats importants entre homes i dones. De mitjana, a la UE el 10% dels homes joves són ninis davant del 12,1% de les dones. La diferència, de 2,1 punts, equival a un 21%. Però en alguns estats la bretxa és molt més marcada. A Turquia, el 15,8% dels homes són ninis davant del 36,4% de les dones, un diferencial de més de 20 punts. Romania també presenta una gran distància (14% d’homes i 25,2% de dones). En el cas de Txèquia, el contrast és encara més pronunciat: només el 3,9% dels homes davant del 13,3% de les dones.
En el cas de Txèquia, el contrast és encara més pronunciat
Fora de la població activa
Una part clau per entendre aquestes dades és que la majoria de joves ninis no figuren com a aturats, sinó que estan fora de la població activa. A la UE, el 4,2% són aturats mentre que el 6,9% són econòmicament inactius. A Turquia, per exemple, un de cada cinc joves es troba en aquesta situació, la qual cosa explica la taxa global més elevada del continent.
Les dones, especialment a Turquia i Romania, són les que més tendeixen a quedar-se fora de la població activa, sovint a causa de càrregues familiars i domèstiques. Segons estudis recents, el fet d’estar casades incrementa notablement la probabilitat de convertir-se en ninis. La radiografia evidencia que Europa encara té un llarg camí per recórrer per aconseguir que els joves, el seu actiu més valuós, puguin desenvolupar tot el seu potencial.
