L’estrès intensifica els pensaments suïcides entre universitaris

Els estudiants universitaris més sensibles a l’estrès tenen pensaments suïcides més freqüents, intensos i persistents. Segons un estudi coordinat per l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

La investigació, publicada recentment, analitza dades de més de 700 estudiants universitaris. I estableix per primera vegada una relació clara entre la vulnerabilitat a l’estrès i la variabilitat dels pensaments suïcides.

Enquestes diàries durant 14 dies consecutius

L’estudi, de caràcter longitudinal, va consistir en enquestes diàries durant 14 dies consecutius per avaluar el grau d’ideació suïcida passiva i l’afecte negatiu diari. Un any després, els participants van fer una sessió de seguiment per comprovar l’evolució del seu estat emocional i la persistència d’aquests pensaments. Els resultats mostren que els estudiants amb major sensibilitat a l’estrès presenten una ideació suïcida més sostinguda i extrema.

Segons Ana Portillo-Van Diest, investigadora del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris i primera autora del treball, “les persones més sensibles a l’estrès experimenten més malestar emocional. Davant situacions quotidianes, i això fa que els pensaments suïcides persisteixin més en el temps”.

Tres graus d’ideació suïcida

L’estudi defineix tres graus d’ideació suïcida segons la seva freqüència, intensitat i variabilitat. Els estudiants classificats en els grups amb ideació més alta van manifestar desitjos de morir almenys un de cada dos dies, encara que sense un pla concret. A més, en aquests casos s’ha observat una relació directa entre l’augment de sensibilitat a l’estrès. Així com la repetició d’aquests pensaments en dies consecutius.

Per la seva banda, Jordi Alonso, coordinador del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l’Hospital del Mar i catedràtic de Salut Pública de la UPF, explica que fins ara “totes les persones amb ideació suïcida es consideraven dins d’un mateix grup”. Fet que dificultava establir relacions de causalitat amb altres factors psicològics. “Aquest estudi permet diferenciar patrons i avançar cap a una detecció més precisa i una millor prevenció”, afegeix Alonso.

Els investigadors subratllen que, tot i tractar-se d’una població no clínica, els resultats són significatius perquè mostren que la gravetat dels pensaments suïcides quotidians pot predir intents de suïcidi futurs. En els casos més greus, la ideació passiva es converteix en ideació activa, amb planificació o intenció real de suïcidi.

La importància de tenir en compte la sensibilitat a l’estrès

Els autors destaquen la importància de tenir en compte la sensibilitat a l’estrès com a factor de risc dins dels programes de salut mental universitaris. Segons Portillo, aplicar estratègies de regulació emocional, com la pràctica del mindfulness o la psicoeducació en gestió de l’estrès, podria ajudar a reduir la freqüència. També la intensitat dels pensaments suïcides.

Aquest estudi suposa un pas endavant en la recerca sobre salut mental juvenil, especialment en un context en què el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves d’entre 15 i 29 anys a Espanya. La recerca de l’Hospital del Mar i la UPF aporta noves eines per entendre com l’estrès pot amplificar el risc suïcida i obre la porta a intervencions preventives més personalitzades.