Un estudi alerta: el 100% del lluç europeu té anisakis

Un informe científic elaborat al País Basc ha tornat a posar sobre la taula la problemàtica de la presència del paràsit anisakis en alguns dels peixos més consumits a l’Estat. Segons aquest estudi, el 100% dels exemplars de lluç europeu analitzats contenien anisakis. Una dada que reforça la importància de seguir les recomanacions sanitàries per prevenir l’anisakiasi. Una malaltia que pot provocar símptomes digestius i reaccions al·lèrgiques de diversa gravetat.

El lluç és un dels peixos blancs més habituals a les peixateries i als plats de moltes llars. Tant el lluç europeu com el lluç platejat, les dues espècies més comunes als mercats, ja figuraven en un estudi publicat el 2019 entre els cinc peixos comercialitzats a Espanya. Les dades actuals confirmen aquesta tendència, especialment pel que fa al lluç europeu.

Una prevalença del 100%

Tal com recull el diari El Correo, l’últim informe publicat per un centre de recerca basc analitza els resultats de 223 mostres de lluç europeu capturades entre els anys 2019 i 2021 al port gallec de Burela. Després del procés de descongelació i d’una anàlisi detallada, els investigadors van detectar la presència del paràsit en tots els exemplars examinats. Tot assolint una prevalença del 100%.

Malgrat aquestes xifres, els experts assenyalen que el lluç no és el peix que genera més casos d’anisakiasi. El motiu principal és que habitualment es consumeix ben cuinat o prèviament congelat. Dos processos que eliminen el paràsit i redueixen notablement el risc per a la salut del consumidor.

Anxoves i seitons, el principal focus de risc

En canvi, el seitó o l’anxova és el peix que causa més problemes sanitaris relacionats amb l’anisakis. Pot provocar des de molèsties digestives fins a reaccions al·lèrgiques greus o anafilaxi. Segons les darreres dades d’Azti corresponents a l’any 2024, la prevalença del paràsit en aquest peix se situa al voltant del 20%.

Els investigadors analitzen anxoves i seitons des de l’any 2001 a les aigües basques. El punt àlgid de presència d’anisakis es va registrar el 2014, coincidint amb l’inici de campanyes de pesca al nord, sud i centre del golf de Biscaia. Posteriorment, la incidència ha anat disminuint de manera progressiva. El 2024, es va detectar el paràsit en 61 de les 300 anxoves analitzades, un 20,3% del total.

Recomanacions sanitàries per evitar l’anisakiasi

Finalment, l’AESAN recorda que l’anisakiasi només es pot contreure si es consumeix peix o cefalòpodes parasitats crus o sotmesos a preparacions que no eliminen el paràsit. Com marinats, ceviches, semiconserves o coccions molt breus.

Per elaborar seitons en vinagre o anxoves en sal de manera segura, és imprescindible congelar el peix un mínim de cinc dies a -20 °C o menys. Seguir aquestes recomanacions és clau per consumir peix amb seguretat i protegir la salut.