Un estudi impulsat per l’IDRA en col·laboració amb diverses universitats internacionals alerta que viure de lloguer ja no és una etapa transitòria, tradicionalment associada a la joventut. Si no, que cada vegada més s’ha convertit en un règim residencial permanent marcat per la precarietat, la inseguretat i la desigualtat patrimonial. L’informe, que analitza les condicions de vida dels inquilins a Barcelona, Madrid, Lisboa i Buenos Aires, conclou que el segle XXI ha suposat un punt d’inflexió respecte a la segona meitat del segle XX.
Segons l’estudi, la majoria de la població inquilina en aquestes quatre ciutats està integrada per a adults d’entre 30 i 64 anys. Fet que trenca la idea que el lloguer és un pas previ a la compra. A més, entre 7 i 8 de cada 10 inquilins no esperen heretar un habitatge ni tenen perspectives reals de comprar-ne un. Aquesta manca d’oportunitats s’explica, en bona part, perquè els llogaters competeixen amb inversors per l’adquisició dels pisos existents. El 2020, només un 44% de les compres a Barcelona i Madrid es van fer amb hipoteca; a Lisboa el percentatge baixa al 41% i a Buenos Aires a un 10%.
No inclouen mecanismes efectius de control de preus
L’informe subratlla també que els contractes de lloguer a Barcelona, Madrid i Lisboa no garanteixen l’estabilitat. Ja que són de durada limitada i no inclouen mecanismes efectius de control de preus. Aquesta situació té arrels en un procés iniciat durant la segona meitat dels anys setanta. Quan es van començar a desmantellar els drets i garanties dels llogaters, especialment els contractes indefinits i les regulacions de lloguer. Això ha generat, segons la recerca, un augment de la precarització contractual i de la informalitat en totes les ciutats analitzades.
La investigació mostra que a Barcelona i Madrid el 42% dels inquilins ha afrontat barreres per accedir a un habitatge de lloguer, i que aquestes traves van en augment. Aquesta erosió dels drets dels inquilins té conseqüències directes sobre la qualitat de vida. Provoca un agut empitjorament de les condicions d’habitabilitat, fomenta l’amuntegament i obliga moltes famílies a compartir espais de manera forçosa. A Barcelona, Madrid i Lisboa, més del 80% dels llogaters afirma patir problemes greus al seu habitatge.
L’estudi també evidencia que entre un 30% i un 44% dels inquilins que s’han mudat recentment ho han fet de manera forçosa. Principalment per pujades del lloguer o per no renovació del contracte. A més, 6 de cada 10 llogaters fa menys de cinc anys que viu al seu pis actual i fins a un terç creu que es veurà obligat a mudar-se en l’any següent.
Molts inquilins desconeixen la identitat del propietari
Una altra dada preocupant és que entre un 30% i un 40% de les llars destinen més de la meitat dels ingressos al pagament del lloguer, una càrrega que s’emmarca en un mercat caracteritzat per l’opacitat. Molts inquilins desconeixen la identitat del propietari o no tenen prou informació sobre ell. Fet que debilita el seu poder negociador i dificulta la implementació de polítiques públiques efectives.
Davant d’aquest panorama, l’informe proposa reformes profundes per dotar els llogaters de més protecció i reduir la desigualtat urbana. Entre les mesures suggerides hi figuren contractes indefinits, regulació de preus, fiscalitat progressiva, prohibició de la compra especulativa. Així com ampliació del parc públic de lloguer i mecanismes que permetin a inquilins i administracions exercir el dret de tanteig i retracte.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. 
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. 
