Condicions precàries afecten la salut dels treballadors agrícoles migrants

Les condicions laborals i de vida precàries dels treballadors agrícoles migrants tenen un impacte directe en la seva salut i dificulten el seu accés als serveis sanitaris. Així ho conclouen dos estudis recents del projecte Agromisalud. Liderats pel Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l’IRBLleida i la UdL.

Les investigacions subratllen la necessitat de reformes estructurals i polítiques públiques inclusives per protegir aquest col·lectiu essencial del sector agroalimentari.

Precarietat laboral i riscos físics

El primer estudi analitza la percepció dels professionals sanitaris sobre com les exigències del treball agrícola afecten la salut física dels migrants. Els resultats mostren que molts treballadors pateixen jornades laborals llargues, temperatures extremes i lesions musculoesquelètiques.

A més, les dificultats per accedir a l’atenció mèdica agreugen el problema. Aquesta recerca ha comptat amb la col·laboració de l’Escola Universitària Gimbernat (UAB), la Universitat de Múrcia, l’Institut de Recerca Biomèdica de Biobizkaia i la Universitat d’Almeria.

Barreres per accedir a la sanitat

El segon estudi, desenvolupat amb el Barcelona Institute for Global Health (ISGlobal), posa el focus en les barreres d’accés als serveis de salut. Malgrat que els migrants constitueixen una part fonamental de la mà d’obra agrícola, sovint s’enfronten a traves administratives, geogràfiques, d’horaris i econòmiques.

Aquesta situació provoca que molts acabin utilitzant els serveis d’emergència per problemes no urgents o comprant medicaments pel seu compte. Amb els riscos que això comporta. El treball també ha comptat amb la participació del Karolinska Institute (Suècia) i el CIBERINFEC.

Una problemàtica estructural

Els investigadors coincideixen que es tracta d’una problemàtica estructural que requereix una resposta coordinada entre administracions, empreses agrícoles, professionals sanitaris i entitats socials. Proposen revisar la legislació laboral, reforçar els mecanismes d’inclusió sanitària i impulsar estratègies de salut pública adaptades a les necessitats d’aquest col·lectiu vulnerable.

Segons els autors, la sostenibilitat del sistema agroalimentari depèn també de garantir drets laborals bàsics, salut universal i condicions dignes per als treballadors que en formen part.

Les dones, les més vulnerables

Les investigacions s’han basat en 92 entrevistes a professionals de la salut, serveis socials i institucions laborals. Els resultats revelen que les dones migrants pateixen una doble vulnerabilitat, marcada per la precarietat i les desigualtats de gènere.

Altres recerques vinculades al projecte han constatat que moltes temporeres migrants a Lleida, Huelva i Almeria són especialment vulnerables a l’explotació sexual i a situacions de tràfic de persones, un fet que accentua la necessitat de mesures de protecció específiques.

Amb aquests estudis, l’IRBLleida i la UdL posen sobre la taula un repte social i sanitari urgent: garantir que els treballadors agrícoles migrants tinguin una vida digna, segura i saludable.