Un estudi impulsat per l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) i l’Agència de Salut Pública de Catalunya posa de manifest que els ofegaments infantils a Catalunya presenten diferències. En especial segons la nacionalitat de les víctimes, una realitat que els investigadors vinculen a possibles desigualtats socials, econòmiques i d’accés als recursos de prevenció.

La investigació, publicada a la Revista Española de Medicina Legal, ha analitzat 39 defuncions de menors per ofegament registrades entre els anys 2019 i 2023 a partir dels informes d’autòpsia de l’IMLCFC. Durant aquest període es van registrar una mitjana de gairebé vuit morts anuals per aquesta causa.

Més de la meitat dels menors que van perdre la vida tenien nacionalitat estrangera

L’estudi revela que més de la meitat dels menors que van perdre la vida tenien nacionalitat estrangera. Tot i això, els autors insisteixen que aquesta dada no s’ha d’interpretar en funció de l’origen dels infants, sinó com un possible reflex de desigualtats en l’accés a la informació. Així com a la formació i els recursos de prevenció.

Una altra de les conclusions destacades és que el lloc on es produeixen els ofegaments varia segons la nacionalitat. Entre els menors de nacionalitat espanyola, la majoria dels accidents mortals tenen lloc en piscines, mentre que entre els infants d’altres nacionalitats són més habituals els ofegaments en platges, rius o altres espais d’aigua natural, entorns que requereixen un major coneixement del medi, més vigilància i habilitats específiques de seguretat.

Pel que fa al perfil de les víctimes, tres de cada quatre eren nens, que representaven el 74,4% dels casos, amb una edat mitjana de 6,5 anys. Els mesos d’estiu continuen concentrant la major part dels accidents, coincidint amb un augment de les activitats aquàtiques. Els investigadors assenyalen que alguns infants poden trobar dificultats per accedir a cursos de natació o activitats aquàtiques educatives. Ja sigui per motius econòmics, culturals o perquè han arribat al territori en edats en què aquestes oportunitats són menys accessibles.

La prevenció dels ofegaments infantils ha d’anar més enllà de les recomanacions habituals

Per aquest motiu, l’estudi defensa que la prevenció dels ofegaments infantils ha d’anar més enllà de les recomanacions habituals. A banda de reforçar la supervisió constant dels menors, l’ensenyament de la natació i la seguretat a piscines i espais aquàtics. També reclama impulsar polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats perquè tots els infants puguin adquirir competències bàsiques de seguretat a l’aigua.

Finalment, els autors subratllen el paper clau dels professionals sanitaris, educatius i de les entitats comunitàries per detectar situacions de vulnerabilitat. Tanmateix, promoure hàbits segurs i coordinar accions que contribueixin a reduir unes morts que, en bona part dels casos, es podrien evitar amb una prevenció adequada.