Les dones més grans que la seva parella masculina tenen un risc significativament més elevat de patir de nou violència després d’un primer episodi, segons una recerca liderada per la UPF. L’estudi, basat en l’anàlisi de més de 3.200 casos oficials, conclou que la diferència d’edat dins la parella és un factor clau en la revictimització.
Els resultats indiquen que les dones que superen la seva parella en més de deu anys tenen un període de protecció sense nova violència un 41,8% més curt que les parelles on l’home és entre un i quatre anys més gran. En canvi, quan la dona és més de deu anys més jove, aquest temps de protecció s’allarga fins a un 57%.
3.247 parelles heterosexuals amb antecedents de violència masclista
L’estudi ha seguit durant vuit anys 3.247 parelles heterosexuals amb antecedents de violència masclista i ordres de protecció, a partir de registres judicials del Departament de Justícia. Mitjançant models estadístics de supervivència, els investigadors han identificat quins factors acceleren o retarden la reincidència.
Segons la recerca, la clau explicativa és la teoria de la inconsistència d’estatus. Aquesta hipòtesi sosté que alguns homes reaccionen amb violència quan perceben que la dona desafia les normes tradicionals de gènere. Especialment si té més edat, recursos o autonomia. En aquest context, una dona més gran trenca l’esquema patriarcal que associa el poder masculí a la superioritat d’edat. Tot generant una percepció d’amenaça que pot derivar en conductes de control i agressió.
Figura de l’anomenat “home violent especialista”
Els investigadors també apunten la figura de l’anomenat “home violent especialista”, homes que acumulen antecedents específics de violència masclista i que apareixen sobrerepresentats en relacions amb dones més grans.
La recerca refuta altres teories habituals, com la complementarietat o la dependència econòmica, i defensa un canvi de mirada en les polítiques públiques. Proposa incorporar l’edat relativa com a factor de risc i reforçar programes educatius sobre desigualtats de poder. Tot i això, els autors reconeixen limitacions, com l’absència de casos no denunciats i la manca de dades sobre factors com addiccions o durada de la relació.
