Europa s’ha de preparar per a un escalfament superior als 3 graus. El Consell Científic Assessor Europeu sobre el Canvi Climàtic (ESABCC) adverteix que el continent podria afrontar un augment global d’entre 2,8 i 3,3 °C fins a l’any 2100. Segons l’organisme, Europa s’escalfa gairebé el doble de ràpid que la mitjana mundial. Per això, els efectes sobre el territori europeu podrien ser encara més intensos.
L’informe, publicat aquest dimarts, adverteix que la capacitat d’adaptació de la Unió Europea és “insuficient”. A més, reclama una “reforma urgent” de les polítiques per reduir riscos i mitigar danys. En aquest sentit, els experts avisen que, sense una adaptació adequada, molts riscos climàtics podrien arribar a nivells crítics a mitjans de segle.
Europa escalfament superior a 3: riscos a mitjans de segle
El document alerta d’impactes que podrien ser freqüents i persistents. Això afectaria la salut i el benestar de les persones. També podria alterar infraestructures i sistemes crítics. A més, s’hi suma el risc de pèrdua d’ecosistemes i biodiversitat.
D’altra banda, l’ESABCC adverteix que l’augment de fenòmens meteorològics extrems pot “erosionar i desestabilitzar” els fonaments socials i econòmics de la UE. Per tant, podria dificultar que el bloc assoleixi prioritats actuals com la seguretat, l’autonomia energètica i la competitivitat econòmica.
Europa, un continent més vulnerable
L’informe recorda que l’escalfament global se situa al voltant d’1,4 °C sobre els nivells preindustrials. Tot i això, Europa ha registrat en els darrers cinc anys una mitjana d’uns 2,4 °C per sobre d’aquests nivells. En conseqüència, el continent pateix onades de calor més freqüents. També hi ha incendis forestals a gran escala i inundacions devastadores.
A més, els científics descriuen patrons de precipitació canviants. Això, asseguren, accelera l’erosió costanera i la degradació del sòl. Alhora, s’agreuja la desertificació i augmenten altres factors d’estrès ambiental.
Més fons públics i objectius mesurables
Els experts consideren que la UE no està preparada per afrontar l’impacte que ja es nota avui. Encara menys, diuen, per les conseqüències d’un escalfament més elevat. Per això, recomanen exigir avaluacions de risc climàtic en polítiques i inversions rellevants.
També proposen fixar com a base mínima de planificació un escenari d’uns 3 graus d’escalfament global. A més, demanen objectius “mesurables” d’adaptació per al 2030 i el 2040. Paral·lelament, plantegen integrar la gestió del risc climàtic en la governança fiscal i en el pròxim Marc Financer Plurianual, amb criteris de justícia social.
Desigualtats dins la UE i riscos de “solucions”
L’informe alerta de disparitats internes. Segons el text, les administracions locals del sud d’Europa tenen més escassetat de finançament per adaptar-se. Tanmateix, sovint són més vulnerables als riscos climàtics. Per això, els experts avisen que la manca d’espai fiscal pot ampliar diferències regionals.
Finalment, el document demana revisar inversions que podrien empitjorar el problema. Per exemple, apunta que dessalinitzadores o aire condicionat poden reduir vulnerabilitat a curt termini. Però, alhora, poden augmentar emissions i elevar l’escalfament. En conseqüència, també creix la necessitat d’adaptació a llarg termini.
