14Quan arriba el fred, moltes persones noten que fer exercici físic els hi fa mandra. Les hores de llum disminueixen, el ritme canvia i la motivació es redueix. Aquesta combinació facilita que s’instal·li la mandra i que el sedentarisme guanyi terreny. Entendre aquest procés és clau per abordar-lo i aplicar estratègies útils. Els mecanismes que expliquen aquesta modificació responen tant a factors biològics com a hàbits adquirits.

El cos tendeix de manera natural a estalviar energia. En entorns freds, aquesta resposta s’intensifica i afavoreix la inactivitat. A més, activitats com veure una sèrie o descansar al sofà aporten una recompensa immediata que el cervell reconeix com a plaent. En canvi, els beneficis de l’exercici són progressius i arriben a mitjà termini, fet que dificulta mantenir la constància si la motivació no és clara.

Així mateix, amb temperatures baixes, és habitual sortir menys al carrer i reduir les caminades quotidianes. Aquesta davallada de moviment té un efecte acumulat en la sensació de cansament i en la pèrdua d’hàbits. Quan es trenca la rutina, tornar a començar es fa encara més difícil. És per això que l’exercici físic a l’hivern fa tanta mandra.

Estratègies per incorporar activitat en el dia a dia

Per revertir aquest cercle, no cal començar amb grans reptes. Alguns gestos senzills poden marcar diferències:

• Afegir petites dosis de moviment, com caminar deu minuts després de dinar o pujar escales.

• Relacionar l’activitat amb elements agradables: música, companyia o espais exteriors.

• Integrar el moviment en tasques quotidianes: aparcar una mica més lluny, aixecar-se de la cadira cada hora o fer moviments suaus a casa.

• Seguir un pla progressiu que s’adapti al ritme i a les necessitats de cada persona.

El moviment com a eina de salut

Mantenir una activitat regular afavoreix el metabolisme, millora l’ús de l’energia i protegeix la massa muscular. També té un impacte positiu en l’estat d’ànim, en la gestió de l’estrès i en la sensació general de vitalitat.

Recuperar l’hàbit no depèn només de força de voluntat, sinó de crear condicions que facilitin el moviment. Quan l’activitat física s’integra progressivament i d’una manera realista, deixa de ser una obligació i es converteix en una font de benestar estable.