La Fundació «la Caixa», en col·laboració amb la Fundación José Manuel Lara, organitza a CaixaForum Lleida una nova edició del cicle Paraules de ciència amb la intenció d’acostar la ciència a la societat a través de tertúlies amenes entre científics i especialistes en divulgació científica que ens ajudaran a entendre una mica millor el món.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Gràcies a un format àgil i participatiu, el públic podrà fer un recorregut per les llums i les ombres de l’Homo sapiens del segle XXI, passant per la manera com es va configurar la ciència moderna durant l’anomenada revolució científica dels segles XVI i XVII o pels inicis de la neurociència i els avenços que s’esperen en aquesta disciplina. Tot això, conduït per especialistes en divulgació científica.
En aquesta nova edició, hi participaran la doctora en Medicina especialitzada en evolució humana María Martinón-Torres, el físic i historiador de la ciència José Manuel Sánchez Ron i el catedràtic de Biologia Cel·lular José Ramón Alonso Peña, juntament amb els divulgadors Francesc Gascón, Patricia Fernández de Lis i Carmen Agustín Pavón.
PROGRAMACIÓ A CAIXAFORUM LLEIDA
Evolució imperfecta: Claus del passat per entendre l’Homo sapiens?
Amb María Martinón-Torres i Francesc Gascón
Dilluns 28 d’octubre de 2024, a les 19 h
L’estudi del passat revela claus fonamentals para explicar les llums i les ombres de l’Homo sapiens del segle XXI. En la nostra pròpia història evolutiva hi ha escrita la crònica de la supervivència d’una espècie fràgil i resilient que lluita per adaptar-se a un món que ella mateixa ha creat. Com s’explica, en el context d’una espècie que se suposa ben adaptada, que encara existeixin la malaltia, l’ansietat o la violència?
Pot ser que la nostra evolució sigui imperfecta, i l’Homo sapiens, un nyap? Quina part del que som ara ja estava escrita fa centenars de milers d’anys? Quina part és nova? A través de la biologia evolutiva, la ciència ens ofereix una perspectiva panoràmica de l’ésser humà en la qual s’abracen el passat i el present. L’èxit de l’Homo sapiens és una història que s’escriu amb línies biològicament tortes.
A càrrec de María Martinón-Torres, doctora en Medicina i Cirurgia per la Universidad de Santiago de Compostela, especialitzada en evolució humana per la University of Bristol i en antropologia forense per la Universidad Complutense de Madrid. Actualment és la directora del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i catedràtica honorària el Departament d’Antropologia de la University College London.
Moderador: Francesc Gascón, doctor en Paleontologia, professor de la Universidad Isabel I. És investigador col·laborador del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED i escriptor, amb més de 10 anys de treball en la divulgació científica a través del blog i canal de YouTube Pakozoico i del pòdcast DinoBusters.
La revolució científica i la seva petjada en la ciència actual
Amb José Manuel Sánchez Ron i Patricia Fernández de Lis
Dimecres 27 de novembre de 2024, a les 19 h
En aquesta conferència parlarem sobre com es va configurar la ciència moderna durant l’anomenada revolució científica dels segles XVI i XVII. Però abans visitarem els corrents de pensament que la van fer possible i els seus protagonistes principals: Euclides, Aristòtil, Arquimedes, Ptolomeu, Vesal, Copèrnic, Galileu, Kepler, Harvey, Boyle i Newton.
A més, durant la xerrada descobrirem com es va gestar la revolució química que va protagonitzar al segle XVIII el químic i biòleg francès Antoine Lavoisier, considerat el pare de la química moderna, en un passeig històric en què, guiats pel físic i historiador de la ciència José Manuel Sánchez Ron i la periodista i divulgadora Patricia Fernández de Lis, analitzarem la petjada que aquella ciència va deixar en les matemàtiques, la física, l’astronomia, la química, la biologia i la medicina posteriors.
A càrrec de José Manuel Sánchez Ron, llicenciat en Ciències Físiques per la Universidad Complutense de Madrid i doctor en Física per la University of London. És catedràtic emèrit d’Història de la Ciència a la Universidad Autónoma de Madrid, on va ser professor titular de Física Teòrica; acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales; numerari de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences o de l’Acadèmia Europea de Ciències i Arts, i acadèmic de la Real Academia Española. Ha dirigit col·leccions científiques i ha publicat més de 50 llibres sobre historia de la ciència. Ha rebut el Premio Nacional de Ensayo del 2015.
Moderadora: Patricia Fernández de Lis, periodista, docent i divulgadora científica especialitzada en ciència, tecnologia, salut i medi ambient. Ha obtingut el premi Prismas 2010 Especial del Jurat de la Casa das Ciencias de la Corunya; el premi Mario Bohoslavsky 2011 de l’ARP Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico, i el Premio Concha García Campoy 2019, atorgat per la Academia de las Ciencias y las Artes de TVE. És directora de «Matèria» i docent del màster de Comunicació de la Ciència, la Tecnologia i el Medi Ambient de la Universidad Carlos III de Madrid.
El cervell des de Galè fins al segle XXI
Amb José Ramón Alonso Peña i Carmen Agustín Pavón
Dimecres 11 de desembre, a les 19 h
El cervell és un òrgan increïblement complex, format per milers de milions de neurones, cadascuna amb les seves pròpies estructures i connexions… Però, quins van ser els primers descobriments sobre el nostre cervell? Galè, Ramón y Cajal, Levi-Montalcini… Tant en les civilitzacions grega i romana com en el Renaixement la Revolució Industrial, l’interès científic per aquest òrgan ha estat notable. Avui, als nostres dies, la ja consolidada neurociència tracta de comprendre com funciona el nostre cervell.
En aquesta tertúlia farem un recorregut pels inicis de la neurociència, intentarem resoldre qüestions sobre el nostre cervell actual i el seu desenvolupament en l’Homo sapiens i parlarem sobre els avenços que s’esperen en el futur d’aquesta ciència.
A càrrec de José Ramón Alonso Peña, catedràtic de Biologia Cel·lular a la Universidad de Salamanca i investigador principal de l’Instituto de Neurociencias de Castilla y León. Ha estat investigador postdoctoral i professor visitant a la Goethe-Universität Frankfurt am Main (Alemanya), la Christian-Albrechts-Universität zu Kiel (Alemanya), la University of California-Davis (EUA) i el Salk Institute (San Diego, EUA). Ha rebut nombrosos premis a la seva tasca científica, literària i divulgadora, entre els quals hi ha el Premi María de Maeztu de la Universidad de Salamanca a l’Excel·lència Científica. És autor de 163 publicacions en revistes indexades, com també de 49 llibres i 32 capítols de llibre en editorials nacionals i internacionals.
Moderadora: Carmen Agustín Pavón, doctora en Neurociències per la Universitat de València (2008, premi extraordinari de doctorat). Va fer una estada predoctoral a la Università di Roma La Sapienza (2006) i investigacions postdoctorals a la University of Cambridge (2009-2010), el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (2011-2013) i l’Imperial College London (2014). Des de l’octubre del 2016 és professora de la Universitat de València.
