Per què ens movem mentre dormim? Experts expliquen quan és normal!

Fins a quin punt és normal que ens moguem durant el son? Aquesta és una pregunta freqüent entre les persones que es desperten en una postura completament diferent de la que tenien en ficar-se al llit. Tot i que és habitual donar voltes o ajustar la postura mentre dormim, els experts adverteixen que, en alguns casos, els moviments durant el son poden indicar un trastorn subjacent.

Segons explica Laura Lillo, membre del grup de treball de Trastorns del Moviment i de la Conducta durant el Son de la Societat Espanyola del Son, el descans s’organitza en cicles d’entre 90 i 120 minuts. “En cada transició entre cicles, i fins i tot entre fases del mateix cicle, és molt freqüent realitzar canvis posturals”, indica. Per tant, girar-se o recol·locar-se a la nit és totalment normal. Encara que la freqüència d’aquests moviments varia molt entre individus i depèn de factors com la qualitat del son o si aquest és més superficial.

Diferents fases de la son

Lillo subratlla que aquests moviments es produeixen en la fase NO REM, mentre que durant la fase REM els músculs romanen relaxats i només es poden observar petits gestos facials. A més, és comú experimentar espasmes generalitzats a l’inici del son o en despertar-se. Anomenats mioclònies hipnagògiques o hipnopòmpiques. Són els típics sobresalts que apareixen quan tenim la sensació de caure de manera brusca.

Tanmateix, quan els moviments afecten la qualitat del descans i provoquen un son no reparador, poden indicar la presència d’un trastorn del son. Entre els més comuns, Lillo destaca la síndrome de cames inquietes, caracteritzat per una necessitat imperiosa de moure les extremitats al vespre. En els casos lleus, el pacient busca sensacions de fred o mou les cames sota les mantes. En els més greus, ha de caminar per alleujar la molèstia, cosa que dificulta enormement adormir-se. Aquest trastorn s’associa sovint a moviments periòdics de les cames, amb sacsejades repetides cada pocs segons durant la nit.

En el cas dels infants, són habituals les parasomnies NO REM, com el sonambulisme, en què el cos es desperta però el cervell continua en son profund. A més, un nou trastorn en estudi, anomenat son inquiet, es diagnostica quan hi ha moviments corporals amplis més de cinc vegades per hora durant almenys tres dies a la setmana i afecta el rendiment diurn.

Crisis epilèptiques nocturnes

Els experts també recorden que les crisis epilèptiques nocturnes poden manifestar-se amb postures rígides, desviacions oculars i moviments bruscos. En les persones grans, és freqüent el trastorn de conducta del son REM, en què els pacients representen físicament els seus somnis amb moviments vigorosos de braços i cames. En casos molt concrets, poden imitar tasques quotidianes, un símptoma vinculat a la malaltia autoimmune IgLON5.

El nivell d’estrès, el consum de cafeïna, alcohol o sedants i una dieta rica en ultraprocessats també poden augmentar els moviments nocturns en fragmentar el son. Tot i això, Lillo insisteix que aquests moviments no són patològics per si sols, sempre que la qualitat del descans es mantingui.