Tenir efectiu a casa és una opció que diversos experts consideren prudent en l’actual context geopolític, tot i que rebutgen establir una quantitat concreta per a tothom. Segons expliquen, la recomanació pot tenir sentit com a mesura de prevenció, però també pot generar efectes no desitjats si es trasllada de manera generalitzada.
El debat s’ha reactivat després que el Banc de Suècia hagi recomanat a les llars disposar d’unes 1.000 corones en metàl·lic per adult, l’equivalent a uns 90 euros. Ara bé, diverses fonts financeres consultades per l’ACN alerten que missatges d’aquest tipus poden provocar retirades massives de dipòsits si la població interpreta l’avís amb alarma.
A més, remarquen que no es poden comparar realitats com la sueca i l’espanyola. Suècia és una economia molt més digitalitzada, mentre que a l’Estat l’ús de l’efectiu continua sent habitual en molts àmbits. Per això, apunten que el Banc d’Espanya probablement mantindrà una posició discreta per evitar un efecte contraproduent.
Segons dades del mateix Banc d’Espanya, cada persona porta de mitjana 45 euros a la cartera.
El precedent de Suècia i el debat europeu
El Riksbank ha estat, fins ara, l’únic banc central europeu que s’ha pronunciat de manera clara des de l’esclat del conflicte amb l’Iran. En el comunicat enviat la setmana passada, l’entitat recomana mantenir una reserva en efectiu per cobrir les despeses essencials d’una setmana.
Alhora, també aconsella disposar d’almenys dues targetes de xarxes diferents, com ara Visa i Mastercard, i tenir sistemes de pagament mòbil que funcionin amb una infraestructura diferent.
Fa uns mesos, el Banc Central Europeu ja va apuntar en la mateixa direcció. En un informe publicat l’estiu passat, recordava que en situacions de crisi, com la del 2008, la del deute grec, la pandèmia o la guerra d’Ucraïna, es van produir augments immediats en la retirada d’efectiu. En aquest sentit, destacava els diners físics com a actiu refugi i com a instrument essencial en situacions d’emergència.
Els experts demanen prudència amb els missatges
Les fonts consultades consideren que la recomanació sueca respon a una realitat molt concreta i no creuen que el Banc d’Espanya la repliqui. El professor de finances de la UPF Barcelona School of Management, Pablo Larraga, sosté que aquest tipus de missatges poden intranquil·litzar la població i generar un efecte boomerang.
Segons explica, una recomanació limitada pot acabar provocant una reacció desmesurada. És a dir, hi pot haver persones que, davant d’un missatge per guardar 90 euros, decideixin retirar-ne molt més. Per tant, l’impacte sobre els dipòsits podria ser important si la recomanació s’estengués sense matisos.
Larraga defensa que, en aquest escenari, pot ser pitjor el remei que la malaltia. Per això, prefereix no fixar xifres i deixar que cadascú valori la seva situació. També insisteix que els sistemes de pagament actuals són segurs i que hi ha motius per confiar en les institucions financeres.
Per la seva banda, la professora de comerç internacional de EAE Business School, María Ángeles Ruiz-Ezpeleta, interpreta la recomanació sueca en clau política i econòmica. Recorda que a Suècia circula molt poc efectiu i que fa anys fins i tot es plantejava la seva desaparició. Així doncs, considera que el missatge del Riksbank respon a les necessitats específiques d’aquell país.
Hi ha qui sí que fixa una orientació
No tots els experts rebutgen concretar una quantitat. L’advocada laboralista i experta en consum Esther Lorente sí que recomana guardar una mica d’efectiu a casa i situa la referència en 100 euros per persona i dia. Ho fa, sobretot, pensant en possibles incidències com apagades elèctriques o fallades dels sistemes de pagament.
Lorente considera que no cal acumular grans sumes, però sí disposar d’un coixí mínim per a imprevistos. Segons defensa, no és convenient dependre del tot de la tecnologia. Per això mateix, veu amb bons ulls la recomanació del banc suec, tot i admetre que respon a una economia molt més digitalitzada que l’espanyola.
L’efectiu continua tenint pes a Espanya
A Espanya, l’efectiu continua sent el principal mitjà de pagament als establiments físics, encara que el seu ús va baixant de manera progressiva. Segons el Banc d’Espanya, el 57% dels consumidors l’utilitzen habitualment en compres presencials, davant del 59% registrat l’any anterior.
Tanmateix, hi ha diferències importants segons l’edat. Entre els menors de 34 anys, aquest percentatge baixa fins al 32%. La targeta és el segon mitjà de pagament més habitual, amb un 27%, mentre que els pagaments amb mòbil ja arriben al 15%.
L’Estudi sobre els hàbits en l’ús de l’efectiu del 2025, publicat el novembre passat, assenyala que la meitat de la població considera els diners físics indispensables per afrontar les despeses quotidianes. A més, un 32% manté una reserva en metàl·lic per cobrir imprevistos, i un 8% el guarda com a sistema alternatiu d’estalvi.
En els municipis sense oficina bancària estable, la quantitat mitjana que la gent porta a la cartera puja dels 45 als 60 euros. L’informe també destaca que els particulars no acostumen a verificar l’autenticitat dels bitllets, a diferència dels comerços i dels establiments d’hostaleria, on aquesta pràctica és habitual.
Finalment, l’estudi indica que l’any de l’apagada va créixer el percentatge de persones que valoraven l’efectiu com a avantatge davant fallades electròniques o fraus. En concret, aquesta percepció va passar del 55% al 62%. El caixer automàtic, mentrestant, es va mantenir com la principal via per obtenir diners físics.










